Demà farà ja un mes…

Sí, demà farà ja un mes que em faig fotre la trompada amb la moto; i avui fa un mes que vaig fer el darrer entrenament, exitós entrenament amb les companys del Tribanda, seguint la molt bona línea que vaig portar durant tot el mes de novembre amb Cursa Amistat (millorant temps any anterior), Cross de Sants, Behóbia-Sant Sebastiá (millorant temps any anterior) i Cursa del Clot, amb MMP inclosa en aquesta, i tot això en tan sols 17 dies).

Era un mes esplèndid, ho estava sent... fins a les vuit del matí del dia 21 a la Ronda de Dalt. Però, cóm se’t pot girar tot en un instant, no?. I pel davant encara tenia la Jean Bouin el dia 24, amb l’esperança -certa- de tornar a millorar marca. I la Cursa de la Sagrera el passat diumenge dia 15, altra cop possiblement amb la meva fantática súper llebre al meu costat, per anar-me motivant, “picant”, controlant, fi ent-me millor corredor... i acabant l’any amb la Cursa dels Nassos. Però tot es va girar aquell matí del 21.

Aquesta imatge de la darrera entrada...

 

només va ser un...........

 

 

 

 

 

i, per tant, l’ imatge que més s’assembla ara mateix a la meva situació actual és aquesta...

... en el dique seco !

Tot i que avui, amb la traumatòloga de la mútua -i després de “toquetejar-me” ella la zona del pubis i l’abdomen- hem arribat a la conclusió de què el tema de la ruptura del abductor està ja resolt... i que el dolor, la punxada, “el que em tira” ara i em molesta és la zona muscular del abdomen (la part baixa del abdominal recte i l'abdominal obliquo).

I és que, apart del “supermorao” a la cuixa esquerra que ja coneixeu per foto, al cap d’una setmana de la trompada em va sortir un mega-morao a la zona del pubis (...del que mai no hi ha hagut foto) que és el que ara m’està provocant la molèstia. Així doncs, toca esperar i no córrer -com a poc- en deu dies. No arribo, ni de conya, a “Nassos”.

I ja que no corro, al menys menjo... bé i en molt bona companyia: ahir varem fer un dinar plegats, pre-nadalenc, a “El Bocao” (mega recomenable, cliqueu a l'enllaç) amb Susanna i Rubén, els meus ja inseparables companys d'asfalt des de la increíble "Cursa de l'Amistat" (...per cert, delirant la conversa dels de la taula del darrera; impossible no escoltar-los). Tot i així, i després de 30 dies sense córrer ni un sol metre... el 78 encara no l’he vist ni un sol dia a la bàscula. Tot controlat !.

A veure si ja s'acaba d'una vegada aquest punyeter, complicat, dur i entremaliat any 2013 i entra amb aire nou el 2014 (que ja m’espera, de moment i abans de que acabi el mes de febrer, amb la Cursa de Sant Antoni, la Maratest  30 km a Badalona i les Mitjes Maratons de Granollers i Barcelona... “p’a ir abriendo boca”).

Salut i quilòmetres...