Doncs sí, estic satisfet. Que de què ? doncs de la meva
actitud, sobre tot. Perquè no em negareu que no és tenir una bona actitud el què:
- Dijous, dia
que vaig agafar-me de festa per descansar, i (en lloc de quedar-me a casa
fent-ho) anar-me’n tot solet, amb les meves Trabuco (oblidades a l'armari des de l'estiu), “a fer la cabreta” per Collserola: 10 quilòmetres
corrent, trotant, grimpant i caminant per camins, senders i corriols sortint
des de Pla dels Maduixers, agafant el trencall de la Carretera de les Aigües
cap al observatori, amunt, amunt, amunt... i avall, avall, avall durant més d’una
hora i quart:
- Dissabte, estant
ja a Roses des de divendres al migdia, llevar-me a quarts de vuit i, abans de
les vuit, estar ja corrent per la badia de Roses: 7 quilòmetres en 35:28, corrent
a ran de mar, amb força vent de cara a la tornada:
I no només
això...
- Dilluns vaig
fer una espècie de “Sant Tornem-hi”: vaig tornar a patejar-me, també abans de les
vuit del matí, la badia de Roses, ara en l’altra sentit. Però els anys no passen
en va i els cos ho nota: vaig tornar a córrer uns altres 7 quilòmetres... però aquest
cop fent-ho en 35:29, o sigui, corrent un segon més lent que dissabte !.:
A la meva
edat, amb la meva maleïda esquena donant pel sac dia sí, dia també, fer tres
sortidetes matineres per anar a córrer, sol (24 quilòmetres) estant de
vacances... és o no és tenir una bona
actitud ?.
Doncs això:
satisfet !.
(C.Q. 295 35-25-270)
No hay comentarios:
Publicar un comentario