Tot i que m’havia reservat per divendres per
anar a recollir la samarreta-dorsal de la Cursa dels Bombers de diumenge, m’he
apropat avui fins al Palau de Congressos en sortir de treballar “porsiaca” (no
sé quin problema hi ha hagut, però a darrera hora hi ha hagut canvi d’emplaçament
de recollida... i me l’han posat al costat de casa).
Ha colat. No hi havia
gaire gent, així que la cosa ha anat ràpida, tot i que he hagut de passar per “Incidències” (allà estava la incombustible Eva Fontecha,
com sempre); i he tingut que anar a incidències perquè és allà on has de
demanar el dorsal si és que vols córrer la cursa amb la teva pròpia samarreta
(doncs, com sempre, a Bombers el dorsal va estampat a la mateixa samarreta). El
que passa és que, per evitar la “picaresca” (suposo), si et donen dorsal “en
paper” (com ha estat el meu cas, el 30217) no et donen la samarreta... fins un
parell o tres de dies després de la cursa. No problem: tot i sent “desaboría”
(blanca, insulsa) l’aniré a recollir quan i on toqui.
Ah, i la bossa del
corredor, “en línea Marató de BCN”: un escàndol (una revisteta -que he regalat-
i para de comptar).
El que sí he fet ha estat agrair el “regal” que
m’ha fet la noia que m’ha formalitzat el tema del meu “temps oficial”: jo
portava acreditació dels meus 47:50 de la Cursa del Clot; però enlloc de
donar-me la polsera dels de sub 48 m’ha donat la polsera blava de sub-45. Lluint aquest cop la meva samarreta Tribanda, celebrant d'aquesta manera especial la meva cursa número 1100 , diumenge sortiré des de molt endavant, a la primera onada, encara que sigui només
un calaix més endavant del que realment “em tocava” pel meu temps (la
diferència entre estar a la última fila del sub 45 o a la primera del sub 48 és
de només 20 cms.); ho faré des del calaix número 5 (gaire bé “amb la élite” jeje): al
darrera meu encara hi hauran 5 calaixos més a l’Avinguda Marqués de l’Argentera,
fins a l’entrada del Parc de la Ciutadella (però aquests ja amb molta més gent
dins que en els primers 5 calaixos, que són molt més reduïts)... i
després tooooota la gent del Passeig de Picasso, els de la segona onada, la més
multitudinària.
Avui, en arribar a casa, i segons els plans
previstos “d’entrenar per Bombers” (i anunciats al meu noruec trotador
preferit, en Per), i després de les 3 sortides en 5 dies de la setmana passada, “tocava entrenar diferent”: he canviat distància per resistència. Així que
avui, gaire bé ha estat per mi com l’acudit aquell del gatet, quan deia donant
voltes com un boig per la teulada perseguit per un gos:
-“ Yo f…. una vuelta más y me voy p’a casa”.
I és que he sortit a córrer pels voltants de casa, amb
l’avantatge de viure al bell mig d'un bosc, però estan en plena urbe; un
luxe, la veritat. Si no coneixes la zona on visc, pots veure el recorregut que he fet en
el Garmin:
i si ho fas en
modo vista “Satélite”, veuràs en vista aérea l’autèntica passada que és el poder córrer
pels voltants de casa (és un dels 5 edificis de la dreta del recorregut) sense haver-me de
desplaçar ni deu metres per envoltar-me de natura. Puc donar voltes i més
voltes, pujar, baixar, escales, rampes... tot en mig del bosc, del parc, sense
asfalt. I fins avui no me n’he adonat de les seves possibilitats “runnerístiques”...
soc un cas !. Així que avui m’he cansat de donar voltes i més voltes,
en un sentit i en l'altra, amunt i avall... me cruspit 14 trams d’escales de 75 esglaons (fent números em
surten 1.050 esglaons, meitat de pujada i meitat de baixada; i uns altres 220 ó
250 esglaons més en uns altres indrets dins del parc); i rampes punyeteres, i
desnivells, gaire bé sense trepitjar l’asfalt... m’he divertit molt, però també
m’he cansat molt. Han estat escassament 4,250 quilòmetres, però exigents, molt
exigents per a mi.
Quin luxe poder tenir aquest recó tant meravellós
per poder córrer, per entrenar, al costat mateix de casa..! (el faré el meu “hàbitat natural” per fer
resistència de cames quan no vulgui "rodar").
Apunt: Avui s’ha perpetrat la “pantomima” al
Congrés dels Diputats. No ens volen escoltar. Però, tranquils, nosaltres anirem cremant totes les etapes legals al nostre abast, democràtiques i
pacífiques; la següent, la Llei de Consultes de Catalunya; i llavors a esperar a veure el què... o a
tornar a sortir al carrer, que hi sortirem !. No n’hi ha una altra.
(C.Q. 253 29-25-228)
No hay comentarios:
Publicar un comentario