Aquesta és la Cati…

Sí, aquesta és la personeta de la que parlava l’altra dia, la personeta de la que deia que dignificava el seu treball, i no sabeu de quina manera...

I és que ahir pel matí, a la mateixa hora de sempre, i al mateix lloc de sempre, la vaig tornar a veure i, aquest cop sí, aquest cop vaig parar la moto al seu costat i m’hi vaig apropar per parlar-hi. I, és clar, la pobre noia es va quedar anonadada. 

Li vaig dir, tot i esperant alguna reacció adversa per part seva, el mateix que vaig escriure d'ella en el blog, i el perquè ho havia fet. Tot el contrari. Hauríeu d’haver vist la seva cara mentre li explicava, encuriosida mentre li parlava, la seva expressió, el seu desconcert inicial, la seva cara d'alegria... Evidentment, no s’esperava res d’això d’un perfecte desconegut per ella, d'un tipus que baixa d'una moto “trajeado” i que -literalment -“la va assaltar pel carrer”, el seu espai natural, "el seu lloc de feina"; molt sorpresa i al mateix temps molt i molt agraïda per les meves paraules, vergonyosa gaire bé pel meu reconeixement, fins ahir anònim, cap a ella (tot i que, en un primer moment, em va dir que “...pensaba que eras un Inspector del trabajo”).

I avui, a la mateixa hora de sempre, i al mateix lloc de sempre, me l’he tornat a creuar. M’he tornat a parar on ella estava i li he donat -impresa- l’entrada del blog que li havia dit ahir que havia escrit. Més sorpresa i més agraïda encara. 

I li he demanat poder-li fer una foto (però, vergonyosa i novament sorpresa, se l'ha deixat fer, però amb una amiga seva al seu costat... que jo aquí he "retallat"). I, com no, se l'ha volgut fer amb la seva eina, amb la seva escombra, orgullosa com n'està ella.

(si no sabeu del què parlo, mireu l'entrada dels 23 de maig)