Dues novetats aquesta setmana.
Després de la sortideta de dissabte passat
pujant fins a Puig-l’Agulla, no havia tornat a fer res ni diumenge, ni dilluns,
ni dimarts, ni dimecres. El dijous, sense preavís, ni pensar-m’ho molt, em vaig
apuntar per primer cop al entrenament del Nike+ Run Club, amb sortida a les vuit del vespre
des del Passeig de Gràcia.
En principi havíem d’anar “todos juntos” (érem
una trentena) així que quan varem arrancar a córrer jo vaig sortir amb els de
davant. Digueu-me agosarat, però al cap de poca estona ja vaig veure que “aquello
iba muy rápido” i que la gent s'anava "despenjant". I cara amunt: Consell de Cent-Rambla Catalunya-Aragó-Avinguda
de Roma-Urgell-Diagonal-Francesc Macià i fins al Turó Parc.
Innocentment (doncs, com em passa sovint, no
vaig engegar el meu Garmin), vaig preguntar-li al monitor:
-Hemos ido rapidito, no ?
I la seva resposta...
-Bueeeno, a +/- 3:40
Ara entenia el perquè jo anava tant “petat”;
sort que, en ser un circuit urbà, els semàfors ens anaven fent aturar, i així jo
podia “recuperar el resuello”. I no contents amb això, i mentre esperàvem que
anessin arribant els que venien despenjats, “de tranquis” (que és el que jo hauria d’haver
fet), ens va proposar donar una o dues voltes (jo només en vaig fer una) al Turó
Parc, per fora, però... “a muerte”. Anar a "muerte", per a mi, va ser el aconseguir fer-la
a ritme promig de 3:24... què per a mí és moooolt! (penseu que el meu ritme normal és -com a
molt- de 4:50 ...quan corro molt i molt ràpid).
Després de la volteta, i ja amb tots arribats
a l’entrada del parc, varem fer uns quants exercicis de força... rematant-ho amb una altra volta, aquest cop per
dins del parc, per tot seguit enfilar Pau Casals-Diagonal-Rambla Catalunya-Diputació-Passeig
de Gràcia, altra cop a bon ritme 3:44. 6,600 quilòmetres ben suadets.
Resultat?: divendres i dissabte fet pols de bessons i
quàdriceps (... i és què ja anem tenint una edat, Txabi, per anar fent "xuleries"). Va ser un ritme massa fort per a mi; però content, molt content d’haver
pogut aguantar aquest ritme tan alt (per a mi).
Però, tot i havent dormit "de pena", aquest matí m’he llevat amb ganes de
gresca i, suposo que degut a la proximitat de la sortida (Pl. Mireia) m’he
inscrit presencialment a la II Cursa solidària AFNE (Associació de Familiars amb
Nens Etíops).
I allà estaven -com no- les meves germanetes
favorites, Montse i María José, amb els seus respectius marits, que aquest cop no
corrien. Ja és també tot un clàssic la nostre foto junts.
Cursa curta (5,600 quilòmetres) però “duriya” en haver de fer la
pujada, poc abans d’arribar a la passarel·la de Valvidrera, cap el corriol
en direcció a Sant Pere Màrtir (fet el corriol -gaire bé tot, de pujada- caminant a bon
ritme, no corrent). I duriya també pel sol, pel molt de sol que feia aquest
matí a la Carretera de Les Aigües. Com he enyorat avui la meva samarreta de
tirants del Tribanda!.
Però ha estat un bon entrenament, sí senyor !.
33:33 temps final, sense crono oficial perquè
anava sense xip.
(C.Q. 383 44-25-358)
No hay comentarios:
Publicar un comentario