Les meves "Runner-vacances 2014"...

Aquest estiu ens hem quedat "al país"; no hi ha hagut, per tant, ni desplaçaments en vaixell, ni avió ni tren... Per tant, he pogut córrer pel nostre "sant territori": per Sant Julià de Vilatorta i rodalies i per Sant Feliu de Guíxols i rodalies.

Vaig treballar dilluns 4 i dimarts 5 d'agost, així que la meva "primera setmana" de vacances ha estat la del 6 d’agost. I com a "declaració d'intencions estiuenques" vaig decidir ja sortir des del primer dia. I sempre, sempre, ben d'hora.

El Dimecres (6) vaig anar canviant, sobre la marxa una i mil vegades, el què volia fer. Finalment vaig agafar la carretera cap a Vila-lleons (4,5 km per asfalt); justament feia 30 anys i 3 dies que allà mateix em vaig casar (...30 anys!). Paradeta per foto i beure a la font i cap amunt, per anar un cop més fins al Santuari de Puig-l'Agulla per la carena. I un cop allà, cap avall però per la variant de La Font de la Riera. Però en arribar a baix, i com que "anava bé", vaig tornar a agafar el trencall altra cop cap amunt, cap a la carena, i d'allà fins el castell; d'allà fins a Les Set Fonts; paradeta per beure i, com que continuava amb forces, me'n vaig anar per La Ruta dels Molins i tornar. Total, 19 quilómetres de caminada per la muntanya.

El Dijous (7), aquest cop amb la Marta, vàrem fer uns 6,5 quilòmetres pels voltants de Sant Julià-Folgueroles-Ruta dels Molins.

Es veu que la cosa li va agradar, perquè el Divendres (8) va repetir sortida amb mi. I aquest cop varem fer una "tirada llarga" per ella: 11 quilòmetres exigents, amb pujada a Puig-l'Agulla inclosa, baixant per La Font de la Riera.

Avui Dissabte (9) m'he llevat escrivint a Twitter: "... i dissabte va descansar". I us ho ben juro que aquesta era la intenció. Però... avui hem pujat amb les peques i la sogre a dinar al restaurant del Santuari de Puig-l'Agulla. I, entre d'altres coses, m'he fotut entre pit i esquena una increïble espatlla de xai ("rematat", per postres, amb un suc de taronja amb gelat de vainilla i vodka...). I com que estava clar que allò s'havia de "cremar" com més aviat millor, he decidit baixar caminant els 6 quilòmetres des del Santuari i fins a casa. I ho he fet "perfectament runner-equipat": unes "playeras" de lona -força còmodes però- unes bermudes de fil, un polo d'Hugo Boss i una gorra "cervecera"... I tot això a les 15'30 de la tarda, amb la panxa plena i sota una solejada de collons (m'ho he cruspit en poc més d'una hora... però cóm he enyorat les meves "Trabuco" mentre baixava!). De l'espatlla de xai no n'he tornat a tenir notícies...

Així doncs, diumenge (3) varen ser 13 quilòmetres; aquest dimecres 19; dijous 6,5; ahir divendres 11; i avui uns altres 6, així que en total "han caigut" 55,5 quilòmetres en 5 dels 7 dies transcorreguts des del diumenge dia 3. I tots ells de trail per muntanya (...caminant, trotant, corrent)

No, definitivament, no es pot dir que hagi començat "apalancat" les meves vacances, no.

Diumenge, 10 d'agost:

Jo creia que per aquesta setmana això ja s'havia acabat; però està clar que sembla ser que no puc estar-me quiet, perquè aquest matí, altra cop ben d'hora, he sortit "a donar un volt fent trail" i aquest cop per una ruta nova. Me n'he anat fins a Tavèrnoles, i fent part dels "Camins d'en Verdaguer". I altra cop sota un sol de justícia, per acabar fent uns altres 11 quilòmetres per completar aquest "estage per Osona" fent un total de 66,5 quilòmetres en 6 dies (de diumenge a diumenge, "parant" dilluns i dimarts perquè treballava).

Ara, ja de tarda, estic ja a Sant Feliu de Guíxols i, ara sí, "tocarà córrer" per camins de ronda i d'altres llocs preciosos. S'ha acabat el trail (amb les Trabuco) i arranca el córrer (amb les Saucony).

Dilluns, 11 d'agost:

Si estic a Sant Feliu, això vol dir que "tocava fer" el Camí de Ronda, tot i que m'he llevat amb el braç dret gaire bé paralitzat, adolorit, engarrotat. Tot i el dolor, he anat caminant, trotant i corrent els gaire bé 8 quilòmetres des de dalt de casa i tornar. I després d'una paelleta a la "Maria Rosa", a les quatre me n'he anat al fisio: ultrasons, massatge descontructurant, estimulació elèctrica i massatge final amb una crema antiinflamatòria (bones mans les de Lurdes). Per la tarda, a Platja d'Aro, "sessió d'hidratació" en família.  

Dimarts, 12 d'agost:

Jornada de descans; per la tarda, les peques se' van cap a BCN. El braç va millor.

Dimecres, 13 d'agost:

Jornada de feina a Girona (fent un breu "parèntisis vacacional"). M'acompanya Marta.

De tornada a Sant Feliu de Guíxols, aprofito per fer -a la tarda- una sortideta fins a l'Ermita de Sant Elm. I ja de baixada -immens error- unes sèries al passeig...

Crec què RUPTURA DE BÍCEPS FEMORAL DE LA CAMA ESQUERRA en el mateix precís moment en que Marta em feia un vídeo (mai m'havia vist córrer a mi mateix). Desconec el grau de possible "ruptura" però jo diria que, d'una escala d'1 a 10, dec estar en un 3,5... Per tant, crec que amb antiinflamatori i repòs ja n'hi haurà prou...

Uns altres 6 quilòmetres al sac però.

Dijous, 14 d'agost:

Jornada de descans; a la tarda, cap el tard, "translladem la residència estiuenca" altra cop a Sant Julià de Vilatorta.

Divendres, 15 d'agost:

Segona jornada de descans per culpa del bíceps femoral. Al vespre, sopar a Puig-l'Agulla amb l'Andrea, en Dani i la Martona, que han vingut a passar el cap de setmana amb nosaltres.

La meva companya de lectura totes aquestes
vacances, la "Bimba"

Dissabte, 16 d'agost:

Qui ho ha dit que no hi ha "dos sin tres"? S'ha acabat el descans, la inactivitat després de dos dies d'estar "en barbecho preventiu"; ja era hora de provar cóm responia la cama, així que -com sempre, ben d'hora ben d'hora- he tornat a pujar -i esmorzar- al Santuari de Puig-l'Agulla. Pujada lenta, moooolt lenta, per no córrer riscos, i la baixada, igualment. Lleugeríssima molèstia cara avall, en els pocs moments que he anat "al trote"...11 quilòmetres més al sac!.

Diumenge, 17 d'agost:

Altra cop ben d'hora ben d'hora he tornat a sortir "a provar la cama", però de manera una mica més exigent: cap el Castell de Sant Llorenç de Munt, fent aquest cop el recorregut a l'inrevés; no recordava lo dures que eren les rampes dels darrers 2,5 quilòmetres fins arribar a dalt (és clar: sempre ho havia fet cara avall...). Però m'he proposat no baixar el ritme ni en aquelles dures rampes. I ho he aconseguit. I bé, molt bé (però molt dur).

Un cop dalt, i per segon diumenge consecutiu, m'he creuat en mig del bosc, en plena pujada, amb en Joan "el jardiner" (60 "tacos") i els seus amics runners, que son unes "bèsties pardes" (...que no em tornaran a enganyar per sortir a córrer amb ells: l'últim cop "em van rebentar").

Quatre galetetes un cop arribat a dalt, uns glopets d'aigüa de la meva "camel" (amb el clàssic regust "plastificat" de l'aigüa), una foto... i cap avall.

I la baixada l'he fet aquest cop no ja al trote, sinó corrent tota l'estona, sense parar fins arribar a baix. La cama ha respòs perfectament, no ha dit ni mú. Per sort, sembla que la cosa ha quedat només en un fort "tirón". Ara, a recuperar la forma. Uns altres 11 quilòmetres més al sac!.

Dilluns, 18 d'agost... últim dilluns de vacances !

Quina millor manera de començar la setmana que corrent ? (....amb ensurt inclòs).

He pujat a Puig-l'Agulla, però per la variant de la Font de la Riera (això vol dir, pujada més exigent que per la carena tradicional). Bé, tant de ritme com de sensacions. I un cop dalt, glopet d’aigua i cap avall altra cop, però per la via tradicional fins "el castell dels moros", ja a Sant Julià. Val dir, però, que tant de cara amunt, com de cara avall, he canviat 3 ó 4 cops l'intenció d'itinerari.

L'ensurt l'he tingut, de baixada, en arribar a la cruïlla de la carena amb el camí que baixa fins a Vila-lleons (aquell que l'altra dia vaig fer cara amunt). I és que, del camí de la dreta pujaven 2 corredors... amb els seus 2 gossos deslligats, sense corretja. I m'han començat a perseguir, davant de la passivitat dels seus amos. A mi no em fa res que portin els gossos sense corretja... sempre que els de quatre potes sàpiguen anar i comportar-se sense corretja (avui no era el cas). M’he escapat d'una queixalada de miracle... Collons !.

La baixada, com ahir, l'he fet corrent i força bé. Però en arribar altra cop al trencall de la Font de la Riera (a 3 quilòmetres d'arribar a Sant Julià per La Carena) m'he tingut que aturar “perquè el Garmin ha pitat” la senyal de 0% de bateria, i no volia perdre la informació dels 8,5 quilòmetres que ja portava. Així que, sense referències "garminianes" he fet aquests darrers 3 quilòmetres en 20 minuts.

I uns altres 11 quilòmetres "p'a la saca"...

Dimarts, 19 d'agost, descans, lectura...

Dimecres, 20 d’agost, descans de córrer, però jugant uns partits de pàdel al Club Tennis Vic amb la Beth, en Miquel i l’Àlex.

Dijous, 21 d’agost, ja a Barcelona.

Aprofito per anar a fer l’entrenament amb la gent de Nike+ Barcelona  (6,5 quilòmetres). Demà divendres, cap el tard, tornem cap a Sant Feliu de Guíxols.

(C.Q.  590  67-26-563)