Fa un dia i mig que vaig pel món sense mòbil (...i sense Blackberry); quan de temps feia que no era tan feliç !. Us ho juro: és pot viure sense mòbil... “y ya ni te digo” sense la punyetera Blackberry.
Per qui, i quan, ens varem deixar enredar ?.
Aquí hi escric de coses del córrer... i de poques coses més. I és que, com crec que deia en Murakami... "jo corro perque vull. I fins i tot corro quan no vull; perquè -si segueixo- vull; tant que, finalment, continuo, encara que ja gaire be no puc".
Són tantes les coses en les que ens deixem enredar... Hi ha vida després de la tecnologia!
ResponderEliminarseguro.............
ResponderEliminary bien buenas