ALICE’S MUSIC...

Avui, en arribar al club, m’he trobat amb una grata sorpresa: a recepció, només entrar, m’han donat un CD -perfectament personalitzat amb la meva caricatura berlinesa, i amb dedicatòria inclosa- que Ali m’havia gravat; són 105 cançons “amb marxa d’spinnig” perquè m’acompanyin a partir d’ara mentre corro. Si soc capaç de passar les cançons del CD al ordinador i d’allà a la carpeta d’Ipod, podré gravar-les després al mini Ipod que faig servir per córrer. Thanks, Ali ! (encara que ja te les he donat “in person”).

Una altra sorpresa, la segona del dia al club, ha estat “el nou Tri-traje” del Tribanda Team; com ja va avançar-nos l’Albert “són justos de talla”; jo diria que són més que justos, tant, que jo en el meu “no hi entro” (no, no és “per la meva nova panxeta navarro-riojana”, no); el problema no és d’ample: per a la meva llargada -des de la cintura fins a l’espatlla- per a mi és curt; gaire bé no puc ni arribar a posar-me els tirants; el proper cop que ho intenti, o rebento un tirant, o la tela del vestit... o rebento la cremallera; el que és segur és que quelcom rebenta. Aquest tipus d’equipaments han d’anar ajustats, sí... però és que jo, en el meu, no hi entro. Però és el meu Tri-traje i me’l quedaré, encara que sigui com a record, a la taquilla del Club (a menys que s’afegeixi al grup algun nou component i, és clar, no en tingui i en vulgui un... llavors li traspassaré el meu, que estarà sense estrenar; pren-ne nota, Albert).

El dubte, en arribar al vestuari ha estat: sof-ràquet, o bici ?. Finalment m’he decidit a fer 10 quilòmetres en bici, l’últim d’ells a resistència 13 de pedals i a una mitja de 105 rpm. i un altra munt de calories “navarro-riojanes” cremades. I, com sempre, una bona sèrie d’estiraments i, com a novetat, una tanda -curta- d’abdominals.

Demà al vespre, primer assalt de la semifinal de la Champions; continuo pensant que perdrem el partit, i m’apunto a la filosofia d’en Pau: perdre, però “sortir vius” del Bernabéu, per poder encarar en condicions el partit de tornada del proper dimarts, que serà dur, dur, dur de collons, sigui quin sigui que hagi estat el resultat del partit d’anada de demà; com a mal menor, firmo un 1-0 (encara que millor un 2-1... o millor un 1-2).

(C.Q.   609  64-347-262)

.