CURSA DELS BOMBERS (2)





En Marco, jo i en Pau (en Xavi, com gaire bé sempre,
ha arribat tard per la foto)



Està clar que no era gens exagerada la imatge de "sol i termòmetre" que havia posat en l’entrada anterior d’avui, prèvia a la cursa perquè...

COLLONS, QUINA CALDA QUE HA FOTUT AVUI !!!.

Mai he vist, en cap cursa, a tanta gent “tirada” pel terra, asfixiada, amb cops de calor... (al tram de Via Laietana sobre tot, gaire bé a final ja de cursa); les ambulàncies, a l’arribada, no donaven a l'abast. I és que, calor apart, aquesta és una “cursa de principiants”; per molta gent, aquesta dels Bombers és la primera cursa de 10 quilòmetres que corren. I vistos els resultats, per a força d’aquest “principiants” ( i ho dic amb tot el respecte lo de principiants) aquesta haurà estat la primera... i la última, fosos com hauran acabat.

(valgui com a dada el que, dels 20.441 corredors inscrits, han creuat meta només 17.706; això vol dir que 2.735 corredors no l’han acabat...).

Calor apart, per a mi avui era un “córrer per sensacions”; i tant és així que, com m’havia promès, he corregut sense cronòmetre... i sense música. I ha estat una bona experiència: quan anava bé, accelerava una mica, quan no, afluixava... i així han anat passant els quilòmetres; el pas pel 5 (25:42), després d’haver-me parat gaire bé un minut per beure’m relaxadament un got de Gatorade al avituallament dels 4, m’ha donat una lleugera idea de cóm anava, perquè hi ha un crono instal·lat a la vorera; però aquesta ha estat la meva única referència. Anava, però, en pla “metrònom”, com gairé bé com sempre que corro mirant el crono. La Gran Via, com sempre, se m’ha fet llarga i pesada (sort que correm per l’ombra). I en arribar a Plaça Urquinaona (i encara fent "rotets" des del avituallament... haig de poder acabar per superar això de poder beure en cursa corrent!) i enfilar la llarga baixada per la Via Laietana, ni tan sols he forçat la màquina, m’he deixat anar pel que em demanaven el cos i les cames... i, en girar a baix de tot i enfilar la llarga recta d’arribada, he vist el “51 i pico” al rellotge de meta allà al fons i ja no he vist la necessitat de forçar la marxa, acabant fent els segons 5 quilòmetres una mica més lent, a 26:55, per acabar creuant meta en un temps de 52:37
(en 28 curses de 10 quilòmetres corregudes des de desembre 2007, aquesta ha estat la meva cinquena pitjor marca... però avui tant se me’n donava el temps !).

Resultats de la colla de companys, amics i coneguts:

40:25 Xavi Celma, a 4:03, quedant en el lloc 855 de la General... bé !.

43:52 Pau Aragonés, a 4:24, el 2.198 (bon entrenament per Mallorca !)

45:49 Montse “cobarde”, a 4:35, la 3.385

46:38 Per Kvam, a 4:40, el 3.921 (continua "que se sale")

47:29 Mª José “cobarde”, a 4:45, la 4.490

48:26 Marco Garcia, a 4:51, el 5.200 (sembla ja oblidada la seva punyetera pubàlgia)

51:36 Gerard Rams, a 5:10, el 7.658  (bon debut !)
52:37 Txabi, a 5:16, el 8.472

54:58 Vicenç Allué, a 5:30, el 10.352 (el meu company maratoniá a Berlín).

55:56 Lluís Galí, a 5:36, el 11.005

56:37 Esther Lopez, a 5:40, la 11.463
58:10 Olga Aceña, a 5:49, la 12.475

58:55 Belén Garí, a 5:54, la 12.934

1:00:23 Trini Salvador, a 6:03, la 13.764

1:00:38 Joan Lladó, a 6:04, el 13.894

.