CÓRRER PER SENSACIONS

Sí, avui corrent a la cinta ho he decidit: diumenge, a la Cursa dels Bombers correré “per sensacions”; i la millor manera de fer-ho serà el córrer, per primer cop, sense portar el meu crono al canell, corrent sense estar pendent del temps, sense voler saber si vaig bé o malament, sense pressió de cap tipus, deixant-me anar per les sensacions que vagi notant, que vagi sentint, que vagi tenint... Serà tota una nova experiència per a mi.

Deia “avui corrent”... i és que -com m'havia programat- avui he anat a córrer a la cinta; per sort, “per prescripció facultativa”, l’Albert no m’he deixat fer els 10 quilòmetres que tenia previstos, sinó que he parat als 5 (fent 1 a 6:00, 3 a 5:27 i el darrer a 5:00). Una bona sessió d’estiraments, i cap a la dutxa. Dijous hi tornaré, amb els mateixos ritmes i distància.

Ah, no ho recordava: dijous passat vaig “desempolsar” la meva bici del traster; és una bici totalment “de passeig”; vaig netejar-la una mica al túnel de rentat manual del costat de casa i me’n vaig anar tot xino-xano fins el club (5,300 quilòmetres anar i tornar)... però sense poder moure el seient de com l’havia deixat  la Martona el darrer cop que la va agafar, així que vaig haver d'anar pedalejant amb els genolls a l’alçada del pit (semblava la Daisy de “Verano azul”). La opció bici -la de carrer, no la estàtica del club- serà una bona alternativa al córrer, no com a substitutiu, sinó precisament com això, com a alternança, o també com a mitjà habitual per anar i tornar del club. 

(C.Q.  547  56-310-237)

.