LA MITJA MARATÓ DEL “… I SI ?”.

No... d’aquests ISI...DISI no.

Poc després de les set del matí enfilava amb el cotxe cap a Tarragona. També té collons fer 100 quilòmetres (... d’anada, i uns altres 100 de tornada) per córrer una Mitja Marató !; aquesta d’avui era ja la meva cursa número 50 des d’aquell ja llunyà 31 de desembre de 2007 quan l’Albert em va “enredar” per córrer la Cursa dels Nassos.

Poc abans d’arribar a Tarragona, per l’autopista m’han avançat "els Albertos" amb el seu cotxe i així hem arribat plegats a lloc. Avui, de “Tribandas” correríem aquesta Mitja l’Albert B. (l’E.T.; no, "el marciano" no, el “Esparreguenc Trotador” (está que se sale, el paio...), l’Albert Plans, en César i jo. En Xavi Celma i l’Esther s’han fet càrrec dels ànims i del reportatge fotogràfic (que no m’ha arribat encara a hores d’ara...).

Fotia fresqueta abans d’arrancar a córrer, però tot i així finalment ja ho hem fet només amb la samarreta Tribanda.

Sí César, sí, és dur fer-se fotos
amb en Plans al costat, t'entenem...

Primeres impressions: l’ ET está fort, molt fort, en Plans no s’ha trobat bé i ell diu que “ha petat” (ja voldria jo el seu temps de “petat”) i en César ha sortit amb un regust agredolç de la seva primera Mitja Marató.

Anem a pams; sortir, el que se’n diu sortir, hem sortit tots quatre plegats... però només durant uns 3 ó 4 segons; després ells han anat fent via a un ritme impensable per a mi. Jo, tot i que volia anar a 5:30/5:40 els primers 10 quilòmetres (...que després em passa el que em passa) he creuat els primers 10 en 50:48 (o sigui, a 5:01... ràpid, massa ràpid). Al avituallament dels 10 m’he parat 1 minut i mig clavat per prendre’m el gel i beure aigua. Després, he anat mantenint el ritme; he creuat el quilòmetre 12 en 1:01:10, havent constatat ja que no m’agraden els circuits (o els trams de circuit) d’anada i tornada, i menys si son llargs (2 quilòmetres, a la Rambla Nova, 2,5 al Passeig Marítim... i els pesadíííííssims 4,5 del “puto espigó” (el Dic de Llevant).

Al quilòmetre 14, al final del primer tram del Passeig Marítim, he fet un “give-me five” quan m’he creuat amb en César; m’ha semblat que anava bé.

Quan jo anava més o menys pel 16,5 (ja pel “puto espigó”) m’he creuat -ell ja de tornada- amb en Plans... caminant: anava “fotut”. A mi, que ja començava a anar justet, només em faltava veure això “per agafar ànims”. I, per acabar de rematar-ho, quan ja havia creuat el quilòmetre 17 he vist davant meu, també caminant, en César. En arribar al seu costat li he dit:

- No s’acaba mai aquest fill de puta d’espigó, eh ?.

En César "anava tocat", molt tocat, des del quilòmetre 8 (engonals i, una mica quàdriceps); sobre la marxa he pensat:

- Txabi, "si el deixes aquí" i tires milles, l’enfonses a la misèria, en veure com el “iaio” del equip l’atrapa i el deixa enrere...

Però, el que en el fons he pensat és en que “som un equip”, i això és el que compte en moments com aquest, així que li he dit:

- Va, som-hi César, txino-txano i anem tirant, no paris; ara descobriràs el famós “ritme de marató d’en Txabi”; va, anem fins al final del canvi de sentit d’aquest espigó dels collons -quilòmetre 18- i allà pararem 2 minutets.

I així ho hem fet. I després del 2 minuts d’aturada, hem arrancat a córrer una mica per sota de 6:00 durant els dos quilòmetres llargs de tornada “pel puto espigó”; hem fet abans una altra paradeta de mig minutet, i des d’allà i fins a meta del tirón, per acabar fent un temps final tots dos de 1:52:50

D’aquí el que deia jo en el tìtol de:  “Mitja Marató del ...I SI ?”
     - I si... jo no hagués parat el minut i mig al quilòmetre 10 ?
     - I si... jo no hagués parat aquests 2 minuts i mig amb en César ?.
Doncs, possiblement, hagués pogut parar avui el meu crono en uns fantàstics 1:48:50, que hagués estat MMP, rècord personal en Mitja Marató (que està en 1:50:04 a Granollers aquest any).
Però no vull enganyar-me: parar als 10 quilòmetres m’ha anat bé; i trobar-me “aturat” en César m’ha servit d’excusa per “aturar-me” jo també una estoneta; de no haver trobat en César potser hagués pogut aturar el crono en 1:50 llargs... potser; però la realitat és la que ha estat: jo ja anava justet, hem fet equip, i hem arribat plegats a meta.
He acabat content d'aquesta Mitja Marató, que no coneixia; cansadot, però content, orgullós. Organització genial, de 10.

Acabo d’arribar fa una estona del club, perquè després d’una breu i reparadora "siestecilla", me n’hi he anat per fer 10 minutets de sauna i 20 minutets de jacuzzi per estovar la musculatura de les cames. Demà ja farem “recuperació activa” a la bici...