DIA DE DESCANS...

... de descans relatiu, és clar. Perquè avui he “passat la grip de cada primer de novembre”: fer el canvi d’armaris. Quina mandra em fot, any rere any, el canvi d’armaris (fins i tot més el d’estiu a hivern, que no al inrevés, o sigui, el d’avui).

És el moment de, un any més, tornar a treure del traster, i tornar a penjar al armari, aquella roba que ja fa tres o quatre temporades que fa aquest mateix recorregut, i a la inversa, amb el canvi de temporada, sense que te l’hagis posat ni un sol cop cap d’aquests tres o quatre anys transcorreguts. Però avui he fet un esforç i m’he inflat a llençar roba (bé, no llençar, sinó apartar per dur-la als contenidors corresponents de recollida).

Avui he fet només la fase 1 (o sigui, la "roba de feina", les jaquetes i els abrics i les sabates); m’he deixat pel cap de setmana la roba d’esport...

Clar que tot seria molt més fàcil si tingués un vestidor com aquest, que no és el cas...