MOTO I DUATLÓ

En un diumenge amb més núvols que sol, he repartit el meu temps en fer una escapada en moto en solitari i acompanyar als companys veient la seva participació a la Duatló de Viladecavalls.

Feia dies, forces dies, que la meva Triumph “no sortia a fer carretera” i, de tant anar només per ciutat, s’estava “adormilant”; així que -vigilant els radars- he anat a “treure-li la carbonilla als carburadors”... Me n’he anat fins a Montserrat, però sense creuar l’entrada del pàrquing, i he girat cua altra cop per arribar-me fins a Viladecavalls on, a les 10,30, havia arrancat la “Duatló”, en la que –per part del Tribanda Triatló- hi participaven l’Alberto “esparraqués”, en Luís (germà d’en César), en Gerard i en César. El temps ens/els ha acompanyat, perquè no ha estat fins el final de cursa quan han començat a caure quatre gotetes fines.

Per ordre d’arribada, molt bé l’Alberto -encara que s’ha ofegat ell mateix en la primera tirada a peu; bé en Lluís i en Gerard (són els tres que han puntuat per l’equip Tribanda, que ha acabat 13é de 19 equips); pel que fa al César, ha estat de mala pata: ell i uns 50 corredors més “s’han perdut” en varis trams de la bici i han acabat fent uns 5 ó 5,5 quilòmetres de més en tenir que retrocedir (i quelcom semblant, encara que en menys distància, els ha tornat a passar en el segon tram de cursa a peu). Ha acabat ben emprenyat amb l’organització, per la deficient senyalització d’alguns dels trams. És queixarà.

Acabada la duatló, i en previsió de que plogués més i ens mulléssim i ens fotéssim de fred dinant -a la part de fora- a la “La Vinya Nova” de Collbató, l’Albert i la Elia han variat els plans i hem acabat dinant -molt bé, per cert- al Restaurant del Club de Pàdel, també de Collbató. No m’ha plogut, però fins allà hi he arribat amb la part baixa dels texans ben molls (per l’aigua que aixecaven els vehicles del meu davant). He dinat amb un ull al plat i l’altra a la finestra, perquè no ha parat de ploure mentre dinàvem; per sort, ha parat de fer-ho quan sortíem i he pogut arribar a casa totalment sec. Diumenge, per tant, sobre rodes... i sota l'aigua.