La baixada dilluns al vespre, corrent, des de Plaça Mireia em va
deixar els quàdriceps ben, però que ben tocats (tampoc hi va “ajudar” gaire la
pujada, tot val a dir-ho); i ahir dimarts al matí, ben d’hora, ben d’hora -com
deia aquell- em vaig fer una bona estrebada/contractura muscular a l’esquena en
girar el nou mega-matalàs (que m’ha fet anar, des d’ahir al matí, amb
Voltaren-gel i Robaxisal, en tandes de 2 cada vuit hores).
Amb aquest panorama, avui era dimecres i
tocava sortir amb la colla, tot i aquests entrebancs físics. Però he acabat
tard de pencar i no m’ha donat temps d’arribar al club a l’hora, així que he
quedat en que els esperaria a la Nestlé. Però he calculat malament el temps i he arribat massa d'hora al punt de trobada, així que, per guanyar
temps, he anat tirant en direcció al club fins passat el rentat de
cotxes. Però ells no venien, així que m’ha assaltat el dubte:
-“I si han anat per dalt, en lloc d'anar com sempre per la
carretera i per això no me'ls he creuat...?”
així que després de fer un nous càlculs de
temps, m’he posat a córrer altra cop en direcció cap a la Nestlé. En arribar a
la benzinera d’Esplugues m’he creuat amb en Toni, que també anava al encontre
de la colla, i hem continuat els dos corrent fins al “punt de trobada”; als
pocs minuts, hem vist arribar la colla (Xavi, Pau, Enric, Nuria, Tomás, Gerard
i Ramón) i ja tots 9 junts ens hem apropat fins a la font del Parc Cervantes.
Paradeta, xerradeta... i mitja volta. Jo, en arribar altra cop a la rotonda de
la Nestlé, he girat ja cap a casa i ells han continuat cap el club: estava fos
!, les cames em pesaven com columnes de marbre i la contractura de l’esquena no
em deixava respirar bé. Total, una sortideta ridícula per acabar fent 3,400 ridículs quilòmetres,
això sí, tots per sota de 5:00. Però per a mi era important sortir a córrer avui, encara
que fos una mica (per trencar aparicions “d’espirals negatives” altra cop i fugir d’excuses
per a no fer-ho, tot i que la rigidesa de cames i la contractura no eren
excuses).
Escoltat fa una estona al APM:
Es troben dos amics, i un li diu al altre:
-He trobat feina.
-On ?
-A Santiago.
-De què ?
-...de Compostela.
(C. Q.
792 97-291-501)
No hay comentarios:
Publicar un comentario