Vengo de echar un polvo…

… un “polvo sahariano en suspensión” concretament, el que he aspirat pel nas i he "echao" per la boca corrent aquesta tarda-nit amb la colla. I és que avui era dimecres i tocava sortir a córrer amb els meus Tribanda fent el recorregut habitual des de Can Mèlich i fins al Parc Cervantes i tornar, els gaire bé 8 quilòmetres de sempre. I sort que abans de sortir de casa m’ho he repensat i he deixat la samarreta Tribanda de màniga curta (la que ens va regalar en Gerard) i he acabat posant-me la Tribanda de tirants perquè, collons, quina xafogor i quina humitat la d’avui amb el maleït “polvo sahariano en suspensión” !.
Després del primer quilòmetre, en arribar a la benzinera i enfilar el Camí Ral, ja han quedat ben clar els grups que és farien avui:
al davant, l’Enric (que anava com una moto) i en Per; al darrera la Nuria i l’Albert; després, com gaire bé sempre, “el corredor solitario en tierra de nadie”, o sigui jo, i al darrera meu la Maria i en Ramón.
He fet els primers quilòmetres a bon ritme, per sota de 5:00, però en arribar a la Nestlé m’he parat un minutet esperant al dos que portava al darrera, perquè em notava les pulsacions una mica altes. I el camí de tornada l’he fet a ritme gaire bé constant, encara que una mica més lent que a l‘anada.

Una bona sortida la d’avui (la número 100 en el que va d'any, entre entrenaments -indoor i outdoor- i curses).... perquè diumenge tinc cursa (la “Correbarris”) i em calia “anar escalfant motors”.

 

(C.Q.  820  100-291-529)