Aquest matí, cap els voltants de les nou, un
mail de la gent de MaTeS m’ha confirmat que m’havien assignat un dorsal per la
Cursa de l’Amistat de demà dijous: de Montjuïc al Tibidabo. Una cursa aquesta gens prevista no fa ni 48
hores. I ara, per davant, 16 quilòmetres d’allò més exigents.
La sortida és a les vuit del matí des de la
porta del Castell de Montjuïc. D’allà baixem per Avda. Miramar, Poble Espanyol,
carrer Lleida; i des d’aquí el recorregut comença ja a pujar, sense treva:
carrer Entença, Diagonal, Avda. Sarrià, Sant Joan Bosco, Major de Sarrià,
Carretera de Vallvidrera fins arribar al poble i, des d’allà, agafar la Carretera
de Vallvidrera al Tibidabo fins arribar a dins mateix del parc d’atraccions,
sota l’emblemàtic avió vermell; m’estic cansant només d’escriure-ho !.
La logística està encara per definir; no puc “castigar”
a Marta, fent-la llevar a tres quarts de set del matí perquè em porti fins a
dalt del Castell (crec que me’n aniré en taxi). El que haig de “negociar”
encara és quina de les meves tres donetes em vindrà a recollir a dalt de tot del
Tibidabo.
Perquè negar-ho: és una cursa dura, i no sé si
podré acabar-la. Però no és un tema que m’obsessioni
gens ni mica (com que demà no té previst
ploure, a la motxilla hi portaré el mòbil per si decideixo “plegar” abans d’hora);
i és que en el meu horitzó no gens llunyà (11 de novembre) tinc a tocar l’objectiu
del any: la Behobia-Sant Sebastiá, per la que avui ja falten només 11 dies .
No hay comentarios:
Publicar un comentario