Quina ratxa porto... !

Escenari: Peu plantat sobre la moto, al costal del cementiri de Sant Feliu de Llobregat. Aturat al semàfor. Llum verda. Pitjo la maneta del embragament, poso primera... i quan estic a punt de deixar anar la maneta (per sort, encara amb el peu dret al terra) ...pata-pam ! el zombie que hi havia aturat al darrera meu arranca com si jo ni hi fos. Per sort, no vaig per terra aquest cop.

-Es que, no sé, no te he visto...

-¿Pero cómo que no me has visto, si estoy parado delante tuyo, a menos de 20 cms. del capó de tu coche...?

-No sé, chico, no te he visto...

Jo, que me’l veig veure a venir, li dic (desprès de verificar que només és la tulipa el que s’ha trencat, sense doblegar ni fer malbé el seu suport ni el parafang) :

-Menos mal que parece que sólo ha sido la tulipa...

No hi ha hagut manera de posar la foto vertical...

I, com jo ja m’havia imaginat, em deixa anar allò de:

-... y si te lo pago, y así no hacemos ni papeles ni ná ?   (està clar que el paio no tenia ni idea del què valen els recanvis de Triumph).

-Vale, espera que llamo al taller para que pagues lo que realmente vale...

Piticlín-piticlin... :

-Italo-motor ? em pots dir què val la tulipa de la Triumph-Speedmaster ?

-43,68 €

-Espera, si us plau, ¿ li pots repetir a aquesta persona que es posarà al telèfon ?.

I li he passat el telèfon al paio i he vist cóm se li obrien els ulls desconcertat... no s’ho esperava ni de lluny. Però ja m'ho havia dit, així que, a paganini toquen.

Si m’agafa amb els dos peus ja posats a les estreps, me’n vaig altra cop per terra.

Total, que després de rebre la pasta del paio -en cash, 45€- me n’he anat cap el taller per buscar el recanvi i col·locar-lo (... no el tenien; fins dimarts). Per cert, la tulipa ja la portava jo trencada des de feia gaire bé un any, d’un dia en que li vaig donar un cop aparcant; el miraculós “super-glue” va resoldre’m el problema... a l’espera de que passés el que ha passat avui per canviar-la:  que algú la destroces d’un cop  “y pagara los platos rotos”. I li ha tocat en aquest.

Amb tot l'enrenou, altra cop se m’ha fet tard per anar fins al club per sortir a córrer am els companys (per cert, dissabte fem el sopar Tribanda de cloenda de temporada), així que he fet la sortida dels dimecres tot sol, cap a la Creu de Pedralbes i tornar.  Confiava en trobar-me’ls a l’anada o a la tornada... però no. A la que sí he vist ha estat a Belén, a la Font del Cervantes, sola. M’ha dit que possiblement els nois -i la Nuria- haguessin anat fins a La Creu. Però no me’ls he trobat, ni al anar, ni al tornar. Així, el recorregut que he fet ha estat: casa-Font Cervantes-Creu de Pedralbes-Font Cervantes (a un bon ritme de 4:48/4:50; no ho sé del cert, perquè no sé què cony li ha passat avui al Garmin). I des de la Font, en lloc de desfer el camí habitual, he fet la pujada cap Hospital de Sant Joan de Deu, he agafat la variant de l’esquerra per anar per darrera els Tres Molinos a buscar l’avinguda J. Esteve Fontanet, després per sota el pont, pujaaaaada de la Nestlé i cap a casa. En resum, 6 bons quilòmetres, uns a bon ritme, d’altres amb bona resistència de desnivell positiu. Preparant Behobia !.

(C.Q.  853  105-291-562)