Fred, vent i pluja…

… en aquets matí d’hivern a la Carretera de Les Aigües.

Després d’allargar ahir al vespre la vetllada fins passades dels dues, avui no és que hagi matinat gaire que diguem, ni que en tingués gaires ganes de fer-ho, la veritat. Però del que sí en tenia ganes era de sortir a córrer, tot i el fred, per corroborar que “el tio calambres” s’havia ja oblidat de mi de totes totes.

Ja a dalt del Pla dels Maduixers, i abans d’arrancar a córrer, m’he creuat amb Trini (ella ja havia acabat la seva sortida matinal, fent els seus 16 quilòmetres per les Aigües) i -per fi- ens hem pogut fer la foto que teníem pendent des de feia gaire bé 2 anys (que no puc "pujar" aquí per problemes amb el blogger).

He fet una concessió al meu vestuari (insospitadament- he sortit a córrer amb samarreta de màniga llarga, la dels Nassos d’aquest any), i sense paravents. I tot i així, la veritat és que durant els primers 300-400 metres he tingut força fred; però un cop ja en calent... carretera i manta !. Portava l’Ipod, però s’ha quedat a la butxaca, tancat. Pensava fer una tiradeta curta (5 quilòmetres) però m’he anat animant jo solet, perquè no em trobava malament, ni tenia molèsties a les cames; he fet un parell de paradetes a l’anada  i, finalment,  m’he aturat a uns 200 metres de la passarel·la de Vallvidrera, a la que  m’hi he arribat caminant per recuperar pulsacions. Mitja volta i... tornem-hi, que no ha estat rés. La tornada l’he fet d’una tirada, “non-stop”, i a un bon ritme, el que m’ha deixat la mitja dels 9 quilòmetres correguts finalment en uns acceptables 5:11. A la tornada, una pluja -fina- s’ha afegit a la festa, amb la Marta morta de fred dins del cotxe, llegint, esperant que jo tornés al Pla dels Maduixers per tornar cap a casa.

Molta, molta gent -com sempre- a la Carretera de Les Aigües; avui, fins i tot molta més gent corrent que caminant i/o amb bici. Una bona matinal runner la d'avui, per tancar una bona setmana runner.

(C.Q.  27  4-0-27)