Bé, corrent exactament, no...
Dimecres vaig arribar a casa, a la tarda, ben “tocat”
(calfreds, mal d’ossos, febre, estómac regirat...) així que ahir dijous em vaig
posar, literalment “en mode hivernant”, com diu la meva Martona que sempre faig: he
estat ficat al llit des de dimecres a les vuit del vespre i, sense moure’m,
tapat fins a dalt del tot, fins aquest matí i... amb pijama (quelcom del tot inusual). Per acabar d’adobar-ho, avui tenia una prova mèdica (dins de la segona
tanda de la meva “ITV mèdica” preventiva) que m’obligava des de dimarts a fer
règim i/o dieta tova. Tot un número diguem...
Passada la prova a Teknon aquest matí, arribava l’hora de “la
venjança de la dieta”, així que he baixat fins el Passeig de la Bonanova a
fotre’m entre pit i esquena un enooorme entrepà.
A aquella hora ja lluia un bol sol, en un matí
lluminós i jo anava ben abrigat; així que, com que el meu C.Q. portava ja 3
dies clavat en el “zero” (i això em feia mal a la vista), m’he dit:
-“home, en el teu estat -i amb “l’equipament
esportiu” que portes ara mateix- córrer no pots
córrer, però sí que pots fer caminant els 5 quilòmetres clavats que hi ha des d’aquí
i fins a casa; passa del bus o del taxi i... camina !”
així que a bon ritme -en menys de 45 minuts- m’he
plantat a casa, i per fi, el “zero” ha desaparegut del C.Q. !. M'ha anat perfecte, després de dia i mig ficat al llit sense moure'm.
Per cert, no dic que els Frenadols, Couldines i
demès “brebajes” mèdics no vagin bé: però com el “mètode Txabi d’hivernar”, ipso-facto, des de que tens els
primers indicis no hi ha rés tot i que, per això, has de conèixer bé el teu
cos i advertir -d'immediat- els seus missatges. No entenc a aquesta gent que arrastra els
indicis dos, tres i fins i tot quatre dies... per acabar “caient” finalment i costant-los
després uns altres tres o quatre dies al llit i amb medicació: total set o vuit
dies que podrien haver-ho arreglat amb la meva “hibernació
immediata”; estic per parlar amb la meva amiga Eugènia per a "patentar" el meu mètode perquè jo, demà, com nou! (tot i haver hagut de “des hivernar-me ” unes
hores aquest matí per anar a la Teknon).
(C.Q. 5 1-0-5)
No hay comentarios:
Publicar un comentario