Sortia avui tranquil·lament del despatx; he anat cap el cotxe i he comés un error: he deixat les claus de casa i el comandament del pàrquing al sostre mentre em treia la jaqueta. Mentre ho feia, i amb la meva amabilitat habitual, he deixat passar una dona per l'estreta acera en la que estava, he pujat al cotxe... i me'n he anat sense recordar-me'n de les punyeteres claus. Sí, és veritat que quan ja estava a la autopista (a uns 2 quilòmetres d'on havia aparcat) he escoltat a la part del darrera del cotxe un soroll, que he cregut que era per haver trepitjat unes branques que haurien caigut d'un vehicle de parcs i jardins que anava al davant meu. Però no ha estat fins arribar a la rampa del pàrquing, i buscar les claus a la butxaca de la jaqueta, que m'ha vingut la imatge de les claus al sostre del cotxe. I, també, he “identificat” el soroll que havia escoltat: era el de les claus caient del sostre i relliscant pel maleter abans de caure al ben mig de l'autopista. Total, mitja volta i cap a Badalona altra cop. He fet dues vegades, en primera, pel voral i amb els warnings encesos, els dos quilòmetres d'autopista on recordava haver escoltat les claus caient, per veure si leslocalitzava... sense èxit. Per sort, com sempre, la meva Marta he sortit al rescat i al cap de menys d'una hora ja m'havia fet els duplicats de les claus de casa (de les del despatx hauré d'esperar a dilluns). Per sort, havia aparcat el cotxe força lluny del despatx... i a 22 quilòmetres de casa, així doncs, cap possibilitat de que el qui trobi les claus localitzi els panys en els que van !.
El que jo deia... un dia perdré el cap !.
Amb tot aquest enrenou, quarts de cinc de la tarda i sense dinar, i “xafat” el pla previst d'anar a córrer per la carretera de les Aigües. Així que... canvi de plans, perquè ja s'havia fet fosc.
En lloc d'això, he repetit el mateix recorregut de dilluns, però en sentit invers: casa, font del Cervantes, carretera d'Esplugues, Creu de Pedralbes, baixar per Avda. Pedralbes, Diagonal, Palau Pedralbes, creuar amunt el parc Cervantes, la Font i casa. No tinc la mitja de temps exacte per quilòmetre (però haurà rondat entre 4:52 i 5:10), ni el temps real que he estat corrent, perquè el punyeter Garmin “s'ha menjat” els 900 metres inicials (sembla que encara no havia localitzat els satèl·lits quan he arrancat a córrer); però han tornat a ser uns altres 6,5 quilòmetres, com dilluns, perquè he fet exactament el mateix recorregut, però en sentit contrari (en el perfil me n'he adonat de que no hi ha tanta avantatge entre baixar Avda. Pedralbes fins a la Diagonal i anar fins a la font, creuant el Parc Cervantes, que no fer-ho al inrevés perquè el desnivell és similar). El que sí m'he notat avui és molt més cansat que dilluns -tres dies sense córrer son tres dies sense córrer- i he esbufegat força. Però de la molèstia als bessons, gaire bé rés (crec que “la culpa” era dels pirata que he portat a les tres últimes sortides, i que em pressionen força els bessons a la part alta).
(C.Q. 18 3-0-18)
No hay comentarios:
Publicar un comentario