…i a més a més, és impossible !.
A veure; el córrer, realment, no té gaire
secret: si entrenes, i entrenes bé, corres bé... i assoleixes -normalment- els
resultats que buscaves.
 |
| "Tribanda team" |
Però el que no pot ser de cap de les maneres és que et presentis a una
Mitja Marató, que t’enfrontis als seus 21 quilòmetres i 97 metres... havent
entrenat-corregut només 6 dies, i fent només 38 quilòmetres, en tot el mes anterior a
córrer avui la Mitja de Granollers. Val, sí, hi ha hagut el tema del mal d’esquena...
però podria haver fet més (per cert, l’esquena continua mantenint-me “la treva”).
Independentment de la fortíssima ventada que
fotia avui a Granollers, la primera sorpresa, però, ha estat el recorregut.
Perquè jo creia que a l’anada fèiem el recorregut de sempre: Les Franqueses,
Llerona i fins a La Garriga (cara amunt, amb els seus ja coneguts “toboganets”
trencacames) i que la tornada la fèiem pel nou recorregut. Però no. En sortir
de Granollers i arribar a Les Franqueses hem girat a l’esquerra, hem creuat el
pont de la via del tren, hem creuat també el pont sobre el riu Congost i hem
començat un trist “recorrido poligonero” fins arribar al quilòmetre 10 a La Garriga.
La tornada,ha estat gaire bé l’habitual, però fent La Rambla cara avall.
 |
| Per fi, la foto amb Trini i Sussana, les meves "princeses runners". |
Anem a pams: en arribar al avituallament del
quilòmetre 10 anava totalment fos; he pres aigua tot caminant, per recuperar “resuello”
i és que, des de la sortida i fins al quilòmetre 10 i mig, la pujadeta-falso
llano ha estat constant. Al ben mig de La Garriga, quilòmetre 11, he caminat
una estona (... i en van 2). He enfilat La Rambla avall i ja hem anat pel
recorregut “toboganero” habitual cap a Granollers i he intentat agafar “ritme dièsel Txabi”
habitual. En passar per sota el clàssic pont, els crits d’avui han estat,
exclusivament, nacionalistes i
independentistes. M’he tornat a aturar, caminant, al quilòmetre 14,5 (... en
van 3) i altra cop al 15,5 (... en van 4) que eren els dos “repechones” cara
amunt dels tobogans. En aquest tram, del 14 al 15,5, ens hem anat avançant, ara
un, ara l’altra, amb “speedy-Rosa” (ella ha acabat finalment en 1:56 i pico).
He fet la cinquena i darrera caminadeta al quilòmetre 18. I ja, des d’allà, cap a meta.
Ha estat una Mitja Marató de “constants canvis
d’objectius”:
- Abans de sortir: “acabar-la en 1:49 i pico”
- En anar totalment fos en arribar al quilòmetre 10, l’objectiu era només: “acabar-la”.
- Però en veure com em sentia a partir del quilòmetre 16, l’objectiu ha passat a ser de: “... i una merda que aquesta Mitja l'acabes en més de dues hores !”.
Així doncs, i fent els darrers 500 metres a poc més de 4:45 (... un “sprint” per mi, i més a aquelles alçades de la cursa i en aquelles condicions) el meu temps final d’avui ha estat de....
- En anar totalment fos en arribar al quilòmetre 10, l’objectiu era només: “acabar-la”.
- Però en veure com em sentia a partir del quilòmetre 16, l’objectiu ha passat a ser de: “... i una merda que aquesta Mitja l'acabes en més de dues hores !”.
Així doncs, i fent els darrers 500 metres a poc més de 4:45 (... un “sprint” per mi, i més a aquelles alçades de la cursa i en aquelles condicions) el meu temps final d’avui ha estat de....
1:59:18
amb uns temps de pas de:
26:43 (km 5) – 55:05 (km 10) – 1:23:51 (km 15)
– 1:53:22 (km 20)
i acabant en la posició 7669 a la General (de 9845 corredors
-dels 12.000 inscrits- que han acabat la Mitja).
Un parell de coses:
1- Un cop més l'he encertada corrent -només- amb la samarreta de tirants del Tribanda (el vent ens ha donat una treva generosa i ha lluït un sol espatarrant.)
2- I l'he "cagat" posant-me els mitjons més gruixuts, que m'han escalfat els peus de collons des del quilòmetre 3 (i mira que ho sé i m'ho tinc dit: els mitjons que millor em van són els "basics", els més senzills...)
En acabar he fet el que gaire bé no faig mai: allà mateix, al Pavelló, m’he fet fer un massatge a les cames. Bé, realment he fet realitat el somni de molts homes: he fet un trio !. Sí, perquè li ha tocat fer-ho a dues massatgistes a la vegada, una “titular” i una altra que crec que estava fent pràctiques. Així doncs allà estava jo, tombat boca terrosa, amb dues dones grapejant-me les cames, les meves adolorides i engarrotades cames: bé, no, no és ben bé el trio somiat, però...
1- Un cop més l'he encertada corrent -només- amb la samarreta de tirants del Tribanda (el vent ens ha donat una treva generosa i ha lluït un sol espatarrant.)
2- I l'he "cagat" posant-me els mitjons més gruixuts, que m'han escalfat els peus de collons des del quilòmetre 3 (i mira que ho sé i m'ho tinc dit: els mitjons que millor em van són els "basics", els més senzills...)
En acabar he fet el que gaire bé no faig mai: allà mateix, al Pavelló, m’he fet fer un massatge a les cames. Bé, realment he fet realitat el somni de molts homes: he fet un trio !. Sí, perquè li ha tocat fer-ho a dues massatgistes a la vegada, una “titular” i una altra que crec que estava fent pràctiques. Així doncs allà estava jo, tombat boca terrosa, amb dues dones grapejant-me les cames, les meves adolorides i engarrotades cames: bé, no, no és ben bé el trio somiat, però...
I si jo no he guanyat avui... qui ho ha fet ?.
Doncs l’ugandès Stephen Kiprotich, ni més ni menys que el Campió Olímpic de Marató
a Londres 2012, en un temps de 1:01:15 (què us pensàveu? que amb mi corria
qualsevol xitxarel·lo ?); segon, a només 3", ha estat en Carles
Castillejo en un fantàstic temps de 1:01:18 (que és nou rècord de Catalunya i la 4ª millor
marca espanyola de tots els temps a la distància). Nivell, avui hi havia nivell
(com gaire bé sempre en aquesta Mitja Marató de Granollers, que ha vist córrer
també als monstres Haile Gebrselassie, Stefano Baldini o Samuel Wanjiru... o la
“meva” Marta Domínguez).
(C.Q.
76,3 9-0-76,3)
No hay comentarios:
Publicar un comentario