Maratest: prova superada ! (... i amb nota)

... a 10 metres de la línea d'arribada.

Amb menys fred, molt menys, del que em pensava he aterrat aquest matí altra cop a Badalona, després de la BDN Running de fa dues setmana i escoltant -a tot volum- el “Bon dia” d’Els Pets pels altaveus instal·lats a la línea de sortida de la Maratest 2013

Abans que res, destacar la excel·lent organització, les ganes i la il·lusió de la gent del Maratest (si hem sortit amb uns minuts de retard no ha estat per ells, sinó per la Guàrdia Urbana).



Només arribar m’he trobat amb les meves “Princeses Runner”, la Su i la Trini, que ja estaven allà amb un grup d’amics que també corrien avui. Hem fet temps tots plegats al vestíbul del Màgic BDN (quin detall que estigués obert, tot i que no ho estaven les botigues; a fora, 1 ó 2 graus com a molt, però amb un bon solet). La Trini, però, ha portat unes bates de quiròfan de material plàstic que els han anat molt bé mentre esperaven en el calaix de sortida que la Guardia Urbana l’ autoritzés.

Les meves "Princeses runner"

La cursa ? Bé, perquè negar-ho.
Tot i que li havia dit a Trini que aniríem a 6:00, ja vaig dir l’altra dia que "em costa molt frenar-me"; així, corrent lleuger i amb ganes, he fet el pas pel quilòmetre 5 en 26:46, pel quilòmetre 10 en 54:37 i he acabat la primera volta, els primers 15 quilòmetres, en uns fantàstics (segons el “baremo” Txabi, és clar) 1:22:38.

No us ho puc negar: he dubtat; han estat 20 llaaaargs segons de dubte, mentre no arribava per primer cop al arc dels 15, pensant:

-¿ Ho deixo estar aquí, i firmo un fantàstic temps en aquesta distància, o m’atreveixo a córrer una segona volta, a fer uns altres 15 quilòmetres... ?

Però, al igual que ja em va passar a Berlín, ja he dit que em trobava força bé a aquelles alçades de la cursa, així que... adelante ! (tot i que des d’abans del quilòmetre 10 he començat a sentir molèsties a la planta del peu per culpa d’una arruga al mitjó).

He fet aquests primers 15 quilòmetres “del tirón”, sense parar-me ni per beure (cosa que sí he fet en arribar al 15, caminant uns metres mentre bevia el Gatorade, l’aigua i em fotia un tros de plàtan).

La incombustible Rosa

Em trobava bé; fins i tot he pujat a molt bon ritme, per segona vegada, el pont del Nàutic. Avui, però, el fet repetir volta no m’ha perjudicat, sinó que m’ha servit per dosificar-me tant per conèixer perfectament el recorregut per la BDN Running (tot i que avui el fèiem a la inversa) com pel fet de treballar a Badalona i conèixer els carrers de la ciutat. M’he pres, sense aturar-me, un NUTRISPORT GEL de llimona, un gel gentilesa de la organització +/- al quilòmetre 20 i (en 1:51:37) i m'ha anat de conya; una mica més endavant, i per segon cop, se m’han fet molt pesats els 5 quilòmetres des de la sortida del túnel per sota la via del tren i la llaaaaarga recta fins a Montgat i tornar.  Al girar cua a Montgat (quilòmetre 23) m’he aturat a caminar uns 50 metres i, a partir d’aleshores el meu ritme ha anat baixant: si cap ni un dels primers 20 quilòmetres els havia fet per sobre de 5:40, a partir d’ençà han començat a caure els primers “sisos” tot i que no gaire escandalosos (del 21 al 29), però acabant l’últim en un digne 5:57. He fet un 6:20 com a màxim al quilòmetre 21 per l’aturada que he fet. El pas pel quilòmetre 25 en 2:22:09.

El peu m’ha fet força la guitza; la molèstia, dolor intens ja a partir del quilòmetre 16-17, ha anat a més a mida que anaven caient els quilòmetres. Haig de dir, però, que “se me ha aparecido la Virgen” al quilòmetre 28, a l’altura de la benzinera de Prim on habitualment omplo el dipòsit a BDN: com ja havia fet passat el quilòmetre 23, m’he aturat per segona vegada a caminar una estona, aprofitant el “pequeño repechón” que sabia que venia. Però no han estat ni 15 metres perquè m’ha enxampat "la llebre" de les 4:00 hores a la marató (ritme 5:41)  i el seu engrescat grup de runners, que m’han començat a a cridar:

- Va, enganxat a nosaltres, no abaixis la guàrdia, amunt, amunt... !  

M’ha arribat en el millor moment; tot i que no m’hi he enganxat per molta per estona, sí que els he tingut molt i molt a prop tot el que restava de cursa; em faltaven per córrer només els 2 ensopits quilòmetres finals, tot i que eren els que més gent ha arreplegat a les voreres. Jo ja sabia feia estona que acabaria els 30 quilòmetres per sota de les tres hores, però aquell grup d’ engrescats runners m’han ajudat a que el meu temps final fos encara més digne:

 2:53:10 

anant a una mitja de 5:43 

Per un paio de gaire bé 56 “tacos” que no és que hagi entrenat ni mitjanament bé, el temps en que he fet aquests 30 quilòmetre d’avui és una passada ! (perdoneu, però algú ho havia de dir...). Perquè, descomptant els 10 de Sant Antoni, els 21 de la Mitja de Granollers i els 10 de la BDN Running, només he entrenat -corregut- 9 dies, fent un ridículs 42 quilòmetres des del 1 de gener (i cap d’ells, en tirada de més de 9 quilòmetres). 42 quilòmetres en 55 dies. Quin desastre!. Es confirma allò que no sé quin dels companys runners del Tribanda em va dir un dia:

- Txabi, tu competeixes millor que entrenes...

En acabar no podia gaire bé ni posar el peu a terra (he conduit descalç fins a casa): preveia una butllofa, i de les grans, i així ho he pogut comprovar en arribar a casa. Veurem cóm evoluciona d’aquí al 17 de març, dia de la Marató de Barcelona.

Objectius de la Maratest d’avui:

1- Acabar-la per sota de tres hores....  Fet !

2-“Testar-me” de cara a la Marató de BCN... Està per veure; però en tinc ganes, mooooltes ganes (“....es como una espinita que se me ha clavado”).

(C.Q.  133,5  14-0-133,5)