miércoles, febrero 20

En castellà, avui el compte enrere és de rima fàcil...

 
 ...per la Marató de BCN.

(... i ja només  4  pel "Maratest" de diumenge i els seus 30 quilòmetres, que tampoc no és "moco de pavo").
 
I tal i com havia previst, avui he sortit a "estirar una mica les cames", però no amb l'objectiu ni les intencions previstes, no. 
I és que aquest matí, al baixar al pàrquing de casa m'he trobat una de les rodes del cotxe punxada. Però no era punxada: era “sabotejada”; quan he arribat com he pogut, a poquet a poquet, fins al taller de Sant Just, hem pogut comprovar que al lateral de la coberta hi havia 3 petites punxades fetes amb un punxo finet... amb mala llet. I el lateral no es pot reparar. Total, que apart de la mala llet de bon matí, la broma m’ha acabat sortint per més de 400 euros, ja que he tingut que canviar els dos pneumàtics del davant.
I ha estat al anar a recollir el cotxe –una mica abans de les set, perquè se’ls hi ha fet tard als del taller- quan he pogut córrer una estoneta: he anat des de casa fins a Can Mèlich i d’allà fins al taller (4 quilòmetres, a ritme 5:10). M’he trobat “fluixot”, pesat de cames... i sense que hi hagi manera de que baixi el meu ritme de marxa: m’he acostumat a anar a un ritme promig de 5:10 quan surto a córrer, i sembla que d’aquí ja no em moc, ni cap amunt ni cap avall: és el ja clàssic chaca-chaca-chaca-ritme-dièsel-Txabi. Però diumenge, i sobre tot a la Marató, m’haig d’esforçar en “frenar-me”, en baixar el meu ritme i tractar d'anar a 5:55/6:00 i no pas a 5:10... perquè si no ho faig –literalment- “rebentaré”. Sembla que no, però la diferència d’anar a un ritme o a un altra –amb el pas dels quilòmetres- és brutal. I no és que jo ara mateix estigui tot el ben preparat que hauria d’estar.
¡ Què temptador serà diumenge passar per l’arc d’arribada en acabar els primers 15 quilòmetres i no dir-me: “hasta aquí hemos llegado”, en lloc de continuar i completar la segona volta per acabar fent els 30 quilòmetres !.
Objectiu per diumenge: acabar-la; i fer-ho en 3 hores com a màxim (o sigui, a ritme promig de 6:00). O sigui, córrer amb el cap.
(C.Q.  103,3  13-0-103,3)

No hay comentarios:

Publicar un comentario