És que això és el que te l’edat: que cada cop et
costa més recuperar-te dels esforços. Avui, tercer dia post-mitja, i “ya me
siento las piernas”; bé, la veritat és que me les he sentit, i de quina manera, des del primer
moment en acabar la cursa perquè el dolor, al sòleus sobre tot, ha estat considerable
des d'aleshores i ben bé fins a mitja tarda d’avui. I ha estat per això -per la millora- que m’he plantejat, fins
i tot, el sortir a córrer avui. Però ja vaig coneixent sobradament el meu cos, i sé que
haurà agraït que...
... potser ho deixi fins demà
(tal com deia la lletra de “L’Empordà”,
dels Sopa de Cabra). Així doncs, sortiré a córrer una estona demà dijous; i diumenge participaré
a la “BDN Running-2ª edició”.
En acabar la cursa, me’n aniré corrents -és un
dir- cap a Can Barça, a fotre'm unes escopinyes i un vermut a la llotja, perquè
el partit de diumenge al Estadi és a l’hora del aperitiu (12,00).
El que ja no passaré, mai més, és fred abans de
començar les curses, en els llargs minuts previs a les sortides: dilluns ja vaig poder
anar a recollir la jaqueta Tribanda Triatló. Xula, eh?.
No hay comentarios:
Publicar un comentario