Com tornar al cole…

Avui, com un dia de setembre de quan era petit, ha estat com el “tornar al cole”.

Sí, perquè després de 9 mesos he tornat al Club.

I ha estat com aleshores:

-amb la cartera nova (en aquest cas, la bossa d’esport)

-i amb els llibres i llibretes nous (en aquets cas, amb una selecció de camisetes, pantalons, mitjons i “zapas”) que he desat altra cop a la meva taquilla. I dic “meva” perquè he recuperat la 674, amb les mateixes baldes que hi vaig muntar  jo (ara només em falta trobar el clauer personalitzat que em va fer el pare, amb un “Txabi” per un costat i amb un “674” per l’altra (l’he buscat per casa, però no el trobo).

I perquè he tornat ?. És fàcil. Primer de tot, per pressió de les meves dones (es veu que volen que em mantingui "en forma" i, sobre tot, que no torni a córrer un altra marató sense preparar-la bé). Després, perquè quan vaig marxar havia començat -un parell de mesos abans- a córrer molt “per fora”, pel carrer, per Les Aigües...  i gaire bé no trepitjava el club més que per estirar. Però me n’he adonat, en tot aquest temps, que “amb només córrer no n’hi ha prou”: en tot aquest temps he deixat de fer bici, de fer exercicis de reforçaments de cames i braços, de fer abdominals, de córrer a la cinta fent sèries, de jugar a soft-raquet algun cop amb la Susanna, de prendre alguna que altra sauna, de submergir-me i relaxar-me a la zona d'aigües...

Però, sobre tot, havia deixat de sentir al meu costat “a la meva gent del Club”, convertint-me en un corredor solitari.

Així que avui s’ha tornat a produir la mateixa imatge del mes de juliol, però a l’inrevés: taquilla buida... taquilla plena.

I també he tornat per trencar amb el risc (cada cop més freqüent darrerament) de sortir de treballar i anar-me'n cap a casa amb la intenció de sortir a córrer: ja portava massa temps que arribava a casa i em fotia una mandra horrorosa el sortir a córrer... i no sortia; ara tornaré a la sana rutina d’abans del estiu: del despatx a Can Mèlich sense passar per casa, a fer el que sigui: córrer, fitness, soft-raquet, bici, zona d’aigües... tot, menys el “sillón-ball”.

 

Txabi returns !