5:41... no hi ha manera, soc un cas.

Després d’una setmaneta sencera “de no fotre ni brot” -pel que fa a córrer- post la Maratest30km, i equipat amb la samarreta del “Corrent fem Barça 2012-2013” (com a demostració de que, tranquils, aquí estem, aquí no passa rés, que encara els tenim a tretze punts...) avui diumenge me n’he anat cap a la Carretera de les Aigües "a fer una tiradeta".




I us ho ben prometo: he sortit amb la ferma idea d’anar “a ritme Marató” (o sigui a 5:41 per poder baixar de les 4 hores). El recorregut d’avui ha estat com el de costum que vaig a Les Aigües, però diferent tant en el sentit com en l’arrencada. I és que teníem que anar amb Marta fins a Vallvidrera per un tema, i el que he fet ha estat, ja de baixada, aparcar el cotxe al costat mateix de la passarel·la que creua la carretera de Vallvidrera. Després de tirar una moneda “virtual” al aire (per decidir si anar des de la passarel·la fins a Pl. Mireia-Esplugues, o bé des de la passarel·la fins al Pla dels Maduixers-Tibidabo), finalment la no existent moneda ha decidit que fes els 5 quilòmetres anant cap aquesta última (Marta ha caminat una estona en aquest mateix sentit i després m’ha esperat llegint dins del cotxe).

A aquella peli deien:
-“creo que he elegido un mal día para dejar de fumar...”; jo avui, en baixar del cotxe, m’he dit:
-“crec que has escollit un bon dia per sortir a córrer...”.
I és que, tot i fer uns 6 graus de temperatura, feia un sol espatarrant, i sense gens de vent; condicions ideals per córrer (...he acabat ben xop). ¿ La carretera de les Aigües? A petar de gent com sempre, si no més avui que mai; he “intuït” a forces maratonians fent quilòmetres de preparació (ja la tenim a sobre !).

Repeteixo, “volia” anar a 5:41... però al davant meu, des de que he arrancat a córrer, hi havia un paio que semblava que “anava força xino-xano”, i m’he dit: ves-te’n al darrere d’ell, no el perdis... I així he anat durant els meus primers quatre quilòmetres, com a una ombra seva. Em trobava bé tot i que realment la mitja a la que anàvem, gaire bé constant, de metrònom, era de 5:10. L’he avançat fialment passat el quilòmetre quatre i he acabat fent els meus primers 5 quilòmetres en 25:50 (els quilòmetres han anat caient a ritmes de entre 5:07 i 5:14... soc un cas!).
Així que, a la tornada, m’he promès fer bondat i anar -aquest cop sí-  “a ritme marató 5:41”; però, tot i que he fet aquests segons 5 quilòmetres 2 minuts i 6 segons més lents, la mitja que m’ha sortit no ha estat de 5:41, doncs els 5 quilòmetres els he fet en 5:27, 5:39, 5:41, 5:41 i 5:27, tot i tenint en compte que ha estat un tram final “interruptus-trenca ritme”, perquè abans d'arribar a la Font del Mont m’he creuat, parat i xerrat uns segons amb una de les meves “princeses runner”, Trini, i una mica més endavant -ja cap el quilòmetre 9- m’he creuat, afluixat el pas corrent cara enrere, i xerrat uns segons amb el Manel i la Mariona.

Total, 10 quilòmetres clavats, en 53:46 o el que és el mateix, a un ritme promig de 5:23... encara em sobren 18 segons per quilòmetre !
(i, compte, que la diferència és brutal, perquè això representen 3 minuts de més o de menys cada 10 quilòmetres... que no és poc).

C.Q.  143,5  15-0-143,5)