Retrobant sensacions…

Arribar al pàrquing, pujar fins a recepció, demanar la clau (la 674, encara sense el meu clauer, perquè no l’he trobat per molt que l’he buscat) baixar als vestuaris mentre et vas creuant, saludant i abraçant-petonejant a gent que feia molt que no veies; taquilla, despullar-te, vestir-te “de faena”... i a córrer!.

Ja gaire bé no recordava la sensació de córrer a la cinta; avui he fet una “rentrée” suau, corrent només 3 quilòmetres en 15 minuts (a 5:00, els números aquí son fàcils) i 12 quilòmetres en bici, en 30 minuts.

L’objectiu, d’aquí a menys d’un mes, és acabar fent -un cop per setmana- una sèrie de 10 quilòmetres alternant 0,5 km a 4:48, i 1 km a 4:16 i així successivament... a veure què tal (objectiu ambiciós, perquè això representa completar els 10 quilòmetres en 44:48, que no estaria gens, però que gens, malament).

El que sí que no recordava era la calor que fot a la sala de fitness (tot i l’aire condicionat) i lo completament xopa que et queda la roba. Per tant, després de una retrobada llarga sessió d’estiraments, una altra llaaaaarga estona sota la dutxa (a la “meva” dutxa, la primera entrant a ma dreta, com sempre).

Apunt: aquest migdia a casa els pares, després de dinar, tranquil, relaxat, m’he pres les  pulsacions ; ja dic, en repòs absolut; resultat:  84 ppm. No, no és normal, encara que sempre ha estat així (el meu cardiòleg al·lucina cada cop que faig les revisions anuals: no és massa lògic en un corredor de llarga distància).

Hem tornat al gym... per quedar-nos-hi !.

(C.Q.  212  19-12-200)