El meu cos…

… no para de sorprendre’m  ( ...i més tenint en compte els 56 anys que ja arrastra el punyeter).

Perquè després de la, literalment, brutal pallissa a la que el vaig sotmetre diumenge passat a la Marató, ara mateix -passades només 56 hores- només sento lleugeres molèsties, però no més que 48 hores després de qualsevol cursa o d’un entrenament “potent” (que, tot sigui dit, en faig pocs...).

-Si ahir (em vaig agafar-me festa, per poder descansar) el aixecar-me del llit, del sofà o d’una cadira era tot un poema i ho havia de fer a càmera lenta, encarcarat, com un vell “achacoso”, i caminava com si portés dues baietes als peus i anés arrastrant-los com si estigués traient brillantor al parquet... avui rés de rés.

-Si ahir els meus quàdriceps els hagués pogut vendre a Acerinox (degut a la seva extremada duresa... avui  “em tiren” lleugerament.

-Si ahir els meus bessons eren gaire bé trigèmins i estaven durs com el marbre... avui només tinc la típica molèstia habitual residual als sòleus en baixar les escales.

-Si fins i tot la “butllofa” va de conya.

Per cert, he apostat aquest cop per no rebentar-la, ni posar-m'hi Compeed (aprofitant que ahir em vaig quedar a casa i no havia de caminar gaire) ... i està gaire bé curada; per tant, si torna a aparèixer, no la penso rebentar mai més.

Per cert (bis): tindrà quelcom a veure la persistent fascia plantar del meu peu esquerra (que no em marxa ni empenyent-la) en que potser he canviat la manera de fer la petjada al córrer, i que aquest canvi provoqui que, encara més, deixi de talonar i pressioni més en la zona on em surt la butllofa ?. Jo crec que potser sí, però aquí ho deixo...  

Resumint: avui no estic per sortir a córrer, ni per anar a fer una cursa; però sí que podria sortir ara mateix fins i tot a trotar una mica pels voltants de casa, o fins al Cervantes (a “trote cochinero”, que dic sovint). Però, al igual que en acabar la Marató de Sant Sebastià, aquest vespre m’he adonat de que se m’ha ennegrit una ungla del peu, i prefereixo deixar-la reposar un parell de dies més. Però que consti: podria sortir a trotar.

 

El meu cos no para de sorprendre'm...

Asics, SANT SEBASTIÀ 2010 (4:03:09);
millor marca personal (... i m'anaven petites !)

Saucony, BERLÍN 2010
(4:13:29)

 

 

 

 

 

Brooks, BARCELONA 2013
(4:39:54)

Tres maratons acabades, amb tres estats d’ànim ben diferents, en tres ciutats diferents, amb tres resultats ben diferents, totes 3 corregudes sota la pluja... i amb tres “zapas” diferents, de tres marques diferents.