Definitivament…

… haver jugat ahir a soft-ràquet no va ser una bona idea.

Anem a pams.

   a- per mandra, no em vaig canviar les sabatilles després dels 10 quilòmetres en bici i vaig jugar les dues partides amb les Saucony de córrer: craso error, perquè -metre corro- el peu no se’m mou, però jugant a la pista em “ballava” per dintre al frenar, al desplaçar-me de costat... Resultat: les dues plantes del peu escaldades.

   b- el ajupir-me per arribar a boles baixes a ran de paret, no és –ni molt menys- el millor per la meva esquena.

Tot i així, avui era dimecres i tocava -i volia- anar a córrer amb la colla fins a La Font del Cervantes. Hi hem anat en Pau, l’Enric, la Belén i jo (poc quorum avui). Però:

   a-estic ben constipat, en fase “mocus-candelum-colgandum”, que no ajuda per córrer precisament

   b-els peus em molestaven, per l’escaldada d’ahir.

   c-com que respiro amb la boca oberta -“boquejant” com els peixos- m’he empassat pol·len dels arbres plataners, quedant-se’m a la gola, sense pujar ni baixar, cosa que em feia tossir de mala manera i...

   d-tenia la sensació com de portar dos petits sacs de sorra lligats als turmells perquè, collons, cóm em costava avui aixecar els peus del terra !.

Amb aquest panorama, me n’he anat corrent des del club i fins al davant de Mercadona, a prop de casa, i he tingut que girar cua i tornar gaire bé tota l’estona caminant fins el club. Les cames em pesaven com si fossin de ciment i, ja dic, era al·lucinant el que em costava aixecar els peus del asfalt. si intentava córrer. No m’havia passat mai, ni en els pitjors moments finals de qualsevol de les quatre maratons (... i no exagero). He corregut només -mal comptats- 3 quilòmetres.

Descansaré fins diumenge, per agafar forces per la cursa.

No comptabilitzo, per rés, aquesta desastrosa sortida d’avui. Espero que només hagi estat un “incident puntual”...