Després de gaire bé un any, avui he tornat a
jugar a soft-ràquet i -com no- amb la Susanna.
El pas de temps és inexorable i en un esport com aquest, on la col·locació a la pista i el "toc de canell" són fonamentals, el “deixar-ho un temps” passa factura. Però tot i així, les dues partides perdudes ho han estat per 15-13 i 17-15. ¡ Al loro, que no estamos tan mal !. La Susanna ha millorat, i molt !.
El pas de temps és inexorable i en un esport com aquest, on la col·locació a la pista i el "toc de canell" són fonamentals, el “deixar-ho un temps” passa factura. Però tot i així, les dues partides perdudes ho han estat per 15-13 i 17-15. ¡ Al loro, que no estamos tan mal !. La Susanna ha millorat, i molt !.
Abans, però, m’he cruspit 10 quilòmetres en
bici a bon ritme i resistència de pedals. I demà "toca sortir" amb la colla, que diumenge torna a haver-hi cursa (la DIR/Guàrdia Urbana, per la Diagonal)
Ahir vaig tenir la primera trobada amb la gent
amb la que compartiré equip a la “Oncotrail” el mes d’octubre; finalment,
serem dos “Bambini” (one i two); el fet de dir-nos “Bambini” és perquè les
samarretes de tots dos equips ens les finança el Col·legi elitista de Girona “Bambini-Montjuic”.
Ahir, els del one hi eren tots; ells, segur, la faran corrent mentre que
nosaltres -els del two- la farem caminant-trotant-corrent a estones, però
majoritàriament, caminant a bon ritme. Ahir, “dels meus” no n’hi havia ni un
(Eva, Bàrbara i el marit d’Eva, que crec que es diu Marc). Ens falta “gent per
córrer” al two, i he gaire bé convençut a Laura perquè se’ns afegeixi (Laura és la runner del grup de la Trini, Susanna, Xavi i companyia, amb els que vaig córrer “la cursa del Dimoni” fa un parell de setmanes, la menuda corredora que va quedar segona de la
seva categoria, la “Elizabeth Taylor eyes”). Ara ens toca començar a pencar per
recollir els calerons... i entrenar !.
La www.oncotrail.cat és una cursa solidària que el que busca és recaptar diners per millorar la qualitat de vida dels malalts de càncer als hospitals de la província de Girona, llocs on s’hi passen hores i hores; tot el que recaptem -un mínim de 1.000 euros per equip inscrit- servirà per pintar parets, canviar sofàs, millorar la il·luminació, instal·lar xarxes wi-fi... per tractar de fer-los l’estància menys “gris”.
Jo avui ja he donat el primer pas: digueu-me agosarat
però, mitjançant un contacte professional, els he escrit a la gent del Celler de Can Roca,
demanant-los la seva col·laboració en forma d'obsequiar-nos amb
A veure si hi ha sort i la bona gent del Celler de Can Roca, actualment “el millor restaurant del món”, ens diuen que sí.
un menú de degustació
per a dues persones
Ells són, i molt, de Girona i crec que seran sensibles a l’idea.
Tot és provar-ho. Si em diuen que sí, farem una rifa, una única rifa, amb
aquest únic gran premi. Data per a fer-ho coincidir amb les tres últimes xifres del sorteig de la ONCE ?
el 31 de juliol. Butlletes a 3 euros (la nostre intenció és recaptar 3.000 euros i
destinar-los íntegrament, tots, a la “Fundació Oncotrail”. A veure si hi ha sort i la bona gent del Celler de Can Roca, actualment “el millor restaurant del món”, ens diuen que sí.
I vosaltres... quantes butlletes voldreu ?
(C.Q. 400 40-87-313)
No hay comentarios:
Publicar un comentario