EsparrEguera, 2013… una més al sac!

Amb dos dels Tribanda esparrEguerins, l'Albert
(MMP absoluta avui) i en Jordi (7é classificat)

Si el 2009 vaig acabar-la en 48’24’’ que és, fins a dia d’avui, la meva 3ª MMP en curses de 10 km i un moooolt bon temps en “l’univers Txabi” (i després de retirar-me al 2010 després de córrer només els seus primers 2,5 quilòmetres) avui -quatre anys després d'aquell 2009- he afegit 4 minuts i 28 segons a aquell temps …collons, un minut i set segons més per any, o el que és el mateix, gaire bé 27 segons més per quilòmetre que fa quatre anys. Perquè avui he creuat meta en un temps de 52’52’’ (...havent parat gaire bé un minut per beure, tot val a dir-ho). Però també és veritat que porto 4 anys més al damunt...

La cursa d’EsparrEguera, digui el que digui l’Albert amb el seu ja famós:

-“... la d'EsparrEguera és una cursa per fer marca”

és una cursa “duriya”. Des d’abans del quilòmetre 2, i fins passat el 6, és una continua pujada, no “heavy”, però sí que puja, puja, i puja... i a ple sol. He aguantat bastant bé, apretant les dents, fins el quilòmetre 5 -avituallament- on m’he parat per beure i refrescar-me (fotia força calor aquest matí). La passada pel polígon, avorrida i pesada com sempre fins gaire bé el quilòmetre 8, i des d’allà ja de baixada altra cop cap EsparrEguera.

Menció especial avui pel meu germà, en Jordi (que viu a Collbató, molt a prop d'EsparrEguera) que no sé què coi es pensava que durava una cursa de 10 quilòmetres; el cas és que ha vingut per poder fer-me fotos a l’arribada a meta... però el paio, un cop donat el tret de sortida, se n’ha anat a esmorzar tranquil·lament...i ha aparegut pel pavelló quan jo ja estava dutxat. Quin cas !.

"... tu segueix a la rubia, Txabi" 
(...i ho he fet mentre he pogut)

Menció especial, també, “para la rubia”, la incombustible Rosa, que ha quedat primera en la seva categoria (com jo, també de “juràssiques”): m’ha tret gaire bé 2 minuts i mig.

Un dels meus, remots, objectius d’avui era “fer pòdium”, doncs segons el llistat d’inscrits només érem 17 els corredors de la meva categoria (la que jo anomeno “els juràssics”, de més de 55 anys); però sí, sí, pòdium... els tres primers maleïts “juràssics” que han creuat meta ho han fet en... 37’. Collons, això no es fa, perquè “destrempa” molt!. Tot i així, he acabat el 10é. de la categoria “juràssica”.

I amb aquesta cursa d'EsparrEguera acabo la repleta “tournée de curses” d’aquest últim mes, en el que he competit tots i cadascuns dels seus 5 caps de setmana: Cursa El Corte Inglés, Mitja Marató Maresme (fallida, per lesió), Bombers, Nocturna de L’H i acabant avui amb la d’EsparrEguera. Ara, a entrenar bé fins el 26 de maig per poder afrontar “amb garanties de fer marca” (baixar de 47:58) la avorrida “Cursa DIR”, de punta a punta de la Diagonal en línea recta.  

(C.Q.  343,3  34-57-286,3)