Ara ja feia dies que no sortia amb la colla
els dimecres, però un moment o altre s’havia de trencar aquesta mala costum. I
això que durant tota la tarda he passat per tots els “estadis”:
-Tens els quàdriceps encara carregats, ves-te’n
cap a casa i descansa...
-Canviat a casa, ves corrent fins el club i
torna amb ells fins a casa, i així correràs menys estona...
-Ves-te’n al club directament des del despatx amb la moto, canvia’t allà,
però quedat al gimnàs...
-Ves a casa, canvia’t, agafa el cotxe, surt a
córrer amb ells i, després d’estirar al club, torna a casa a dutxar-te...
Finalment la darrera ha estat la opció
escollida. I he sortit a córrer amb en Pau, en Ramón, la Belen, en Tomás, l’Enric,
en Xavi... i la recentment “estrenada finisher” tri-atleta aquest diumenge a Sitges, la nostre Núria (la mateixa que va fer, soleta, la Transpirinenca -de Port Bou a Ondarribia- en mountain-bike i, com que se li va fer "petita" la tirada, va anar tirant, tirant, per la ruta del Camino de Santiago, fins arribar a Finisterre).
He fet el recorregut habitual fins a la Font del Parc Cervantes (ells han allargat el recorregut tirant fins a La Creu).
He fet el recorregut habitual fins a la Font del Parc Cervantes (ells han allargat el recorregut tirant fins a La Creu).
Aquest d’avui és un recorregut -7,5
quilòmetres- que he aconseguit fer, més o menys, al mateix ritme en que ja ho
feia habitualment (en 40:06 a ritme 5:20); però avui m’he notat molt cansat, com
molt fora de forma, gens alegre. Feia calor, sí, però no és excusa. Haig de
continuar entrenant amb regularitat, tornar al dia a dia runner o això anirà
cap avall cada cop més, irremediablement.
(C.Q. 361 36-67-294)
No hay comentarios:
Publicar un comentario