Ja ha passat l’àpat de Nadal; aquest any l’hem fet a El Bruc, a casa del meu germà Jordi, amb els pares (érem 10 a dinar). Encara que continuo pensant que el que “ho espatlla tot” (de cara a afartar-se) es el punyeter aperitiu: les copinyes, les navalles, les olives, les escopinyes, els canapès de salmó, de foie, les patatones fregides, el Martini... això, això es el que realment “fa mal” i no l'àpat pròpiament dit.
I com s’ha lluït l’Anna fent-nos un dinar de Nadal realment tradicional i exquisit !!!:
I com s’ha lluït l’Anna fent-nos un dinar de Nadal realment tradicional i exquisit !!!:
Escudella -amb "mega-galets"- i carn d’olla bonííííssima i una vedella amb llenegues que es desfeia a la boca, impressionant. I per acabar de rematar la bona feina, de "rematar-nos", l’Anna ens ha sorprès, i deleitat, amb una mousse de torró de Xixona realment excel·lent.
He tractat de no beure gaire, i crec que ho he aconseguit (dic “crec” perquè no ho recordo, de la trompa que portava...); no, es broma, m’he contingut perquè entre altres coses havia de tornar a casa amb moto -igual que ja havia anat al Bruc perquè no hi cabíem tots 6 en el cotxe- i també perquè estava convençut de que els col•legues d’en Celma m’estarien esperant, emboscats, en qualsevol revolt (finalment, no n’he vist ni un en tot el trajecte). I parlant d’en Xavi: avui poc abans de les dotze del matí, quan anàvem a buscar als pares, me’l he creuat a la pujada de casa meva CORRENT !!! (collons, aquest paio no descansa ni per Nadal...).
Per cert que, quan ja marxàvem, en Jordi m’ha donat un "tres quarts" que es tota una troballa per anar amb moto: impermeable i paravents i de la meva talla, i que va ser un regal d’agraïment (?) que diu li va fer un hindú que treballa amb ell. El Jordi no se la posa, ni se la posarà, així que me l’ha passat (jo, com a intercanvi, li passaré aquesta bufanda de la Roma que li vaig canviar per una gorra del Barça al propietari d’un restaurant d’Amsterdam de l’any en que els romans van fotre fora de la Champions al Madrid, així que no es una bufanda qualsevol...).
Aquesta nit per sopar, poqueta cosa: demà per Sant Esteve la meva sogre em té preparada una altra emboscada culinària. Sort que, si puc i em llevo dora, m’escaparé una estoneta al matí a Can Mèlich a córrer una miqueta...
.
He tractat de no beure gaire, i crec que ho he aconseguit (dic “crec” perquè no ho recordo, de la trompa que portava...); no, es broma, m’he contingut perquè entre altres coses havia de tornar a casa amb moto -igual que ja havia anat al Bruc perquè no hi cabíem tots 6 en el cotxe- i també perquè estava convençut de que els col•legues d’en Celma m’estarien esperant, emboscats, en qualsevol revolt (finalment, no n’he vist ni un en tot el trajecte). I parlant d’en Xavi: avui poc abans de les dotze del matí, quan anàvem a buscar als pares, me’l he creuat a la pujada de casa meva CORRENT !!! (collons, aquest paio no descansa ni per Nadal...).
Per cert que, quan ja marxàvem, en Jordi m’ha donat un "tres quarts" que es tota una troballa per anar amb moto: impermeable i paravents i de la meva talla, i que va ser un regal d’agraïment (?) que diu li va fer un hindú que treballa amb ell. El Jordi no se la posa, ni se la posarà, així que me l’ha passat (jo, com a intercanvi, li passaré aquesta bufanda de la Roma que li vaig canviar per una gorra del Barça al propietari d’un restaurant d’Amsterdam de l’any en que els romans van fotre fora de la Champions al Madrid, així que no es una bufanda qualsevol...).
Aquesta nit per sopar, poqueta cosa: demà per Sant Esteve la meva sogre em té preparada una altra emboscada culinària. Sort que, si puc i em llevo dora, m’escaparé una estoneta al matí a Can Mèlich a córrer una miqueta...
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario