TOT A PUNT . . . ! ! !

S’acaba el dia 30 i arriba ja el esperat 31 de desembre. Esperat perquè així s’acaba ja aquest puto any 2008 que tant ens ha fet la guitza, i perquè arriba... la "CURSA DELS NASSOS" ! ! !.

Ahir vaig anar al pavelló de La Mar Bella a recollir el dorsal i la tradicional bossa d'obsequis. I avui el que he fet ha estat tornar-hi a anar; perquè ? doncs perquè l’obsequi d’aquest any es un tallavent New Balance (que ja està be de donar camisetes que, a sobre, pocs ens posem si exceptuem la de la Cursa dels Bombers...); he tornat perquè havia agafat una talla XL en que hi cabíem jo, l’Albert i en Pau; era enooooorme.

Ahir ni vaig passar per Can Mèlich, ni vaig córrer, ni vaig fer rés de rés; sí que ho vaig fer el diumenge dia 28: 4 quilòmetres a la cinta al trote, amb un sprint final... per “desentumecer”, i sauna i jacuzzi... Els més espavilats ja hauran caigut a hores d’ara en que el diumenge 28 de desembre era el dia dels Innocents, així que "lo del tiempazo” no era més que una innocentada (què collons!!!, si ho poden fer els de La Vanguardia i els de El Mundo Deportivo, perquè jo no... ?).

Avui, vigília de la cursa, no era per fer gaires bestieses, així que m’he limitat a fer pel matí els meus 11 quilòmetres a bon ritme amb bici (30 minutets) i, per la tarda, sauna i jacuzzi (que, per cert, tornava a estar fresquet...).

SENSACIONS ... què en son d’importants les sensacions davant d’una cursa. Eren bones, molt bones, les que tenia el dia abans de la Jean Bouin; per la de demà, en canvi, tinc “un no sé què” que no m’acaba d’agradar gens. I no es lògic: em trobo bé, m’he entrenat més i millor que per a la Jean Bouin (sí mes no, més ben planificada) però no sé, no tinc bones sensacions.

Ahir vaig fer-me un quadrant de 3 mitges de temps: anant a un ritme mig de 4'25'', de 4'35'' i de 4'45''; amb aquesta última mitja per quilòmetre podria acabar la cursa en 47’30’’ i millorar així en 28'' el meu temps de la Jean Bouin, que ja m'estaria prou bé amb aquesta estranya “sensació” que tinc ara mateix; però no m’atabalaré amb el crono i aniré fent el que pugui.

En Pau aquesta tarda m’ha dit que “perilla la seva participació” de demà perquè està molt constipat (¿“miedo escénico” a no poder superar la seva marca ?). La veritat es que, des de que el conec, sempre l’he vist constipat -més o menys- però no se’l treu de sobre en tot l’any (si anés en moto, ya ni te cuento... !!!).

Aquest matí he anat a Decathlon a comprar un Buff "piratilla" i a estampar el “TXABI” a la camiseta vermella que duré demà. Normalment corro amb la meva camiseta "fetiche", la ASICS blava, però vaig prometre a les meves filles que estrenaria la seva, “la roja”, la que elles dues em van regalar aquest Nadal.


"... després va passar molt temps i, remenant aquell calaix amb llibres d'adolescent, el mocador em vaig trovar; el vaig prendre a poc a poc, com si s'hagués de trencar i, amb el mocador a la mà, vaig recordar-te com abans... "(JMS-El Mocador, 1965).
.