Ja m’ho va semblar sentir dijous a la nit, però em vaig imaginar que seria una lleu molèstia seqüela del esforç de les “sèries” fetes a bon ritme; però dissabte a la nit, i per tot el diumenge, ho vaig tornar a sentir i a patir: un dolor, encara que lleu, al pont de la planta del meu peu dret (i quan parlo de “pont”, vull dir pont, ja que els meus peus son el més allunyat possible e imaginable d’uns peus plans...).
No crec que fos com a conseqüència d’haver incrementat el ritme de les sèries: si dijous eren sèries de 750 metres a velocitat 13 i 500 metres a velocitat 11, el que vaig fer dissabte -seguint com sempre els consells de l’Albert- va ser donar una mica més de ritme al meu període de recuperació a les sèries; així que el que vaig fer dissabte, i continuaré fent en endavant, va ser pujar-ho de 11 a 11,5 (velocitat de 5’12’’ per quilòmetre, en lloc dels 5’27’’ de quan vas a 11); això em permet no cascar-me gaire més i, per contra, poder “esgarrapar” alguns segons (vaig acabar els 6.750 metres de dissabte en 32’58’’, quan dijous van ser 33’37’’.... una millora de 39 segonets, que no està gens malament).
A veure si soc capaç de poder mantenir aquest ritme i/o augmentar-ho progressivament “sense fer-me mal”... Però em mosqueja aquest doloret al pont del peu dret... ¿ seran les meves entranyables ASICS que "ja fan figa" ?.
(algun dia us parlaré dels meus “turmells de ballarina”...).
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario