EL MEU COS EM DESCONCERTA...

.

Val, d'acord, sí, vaig “xutat” d'antiinflamatoris... però del intens dolor al piramidal de la cama esquerra d'ahir, “ni está, ni se le espera”, que deia aquell. Tant és així que avui, aprofitant que he arribat tard al club i que ja no hi eren els jugador d'esquaix “m'he provat”; i de quina manera? doncs jugant cinc partits (4 i mig realment) de soft-ràquet amb el pare del Oriol (3-1 a favor meu). I m'he trobat bé, molt bé... però crec que m'he fet un petit trencament al quàdriceps de la cama esquerra, a la part de dalt, però espero que sigui lleu (si és que no paro: quan no és una cosa, és l'altra...).
Així les coses, i davant de la perspectiva de córrer ( i de fer-ho bé) la Mitja Marató de diumenge vinent a Calella, durant tot aquesta setmana m'aniré provant, poquet a poquet, a veure com respon aquest cos de ja 53 “tacos” (els faig aquest proper dijous).
Acabo de veure l'entrevista d'en Montilla (el de veritat) a TV-3: sense comentaris (aquí no ha passat res, aquí no dimiteix ningú, aquí ningú del govern te culpa ni és responsable de res...) i tot això amb aquella "alegria i salero” que el caracteritza. Té collons la cosa ! Bé la Terribas, encara que ella sabia perfectament que l'entrevista començaria, transcorreria i acabaria de la manera que ha començat, transcorregut i acabat: jo et pregunto, incisiva (com volent-te arraconar, acorralar-te) que "blanc" i tu, abúlic, gris, trist, i monocorde en el tó de veu em respons que "negre"... i et quedes tan pantxo. Rés de nou.
.