QUE NO SIGUI UN MAL PRESAGI...

.

La setmana passada, “el lyonazo” (que ja ens va anar bé, perquè enganyar-se) i el Madrid al carrer en vuitens, com gaire bé sempre. I avui el Sevilla ha perdut 1-2 amb el CSKA de Moscou, el que vol dir que també caurà en vuitens (els dos juguen de blanc...); i demà juguem nosaltres, amb l'esperançador 1-1 del partit d'anada i amb la mirada posada en el divendres proper en que hi haurà el sorteig de quarts de final. Perquè, no ho dubteu... estarem al bombo !. El que no sé és el que estant fent el Chelsea i el Inter de Mourinho; jo crec que passarà l'Inter, amb el que em reafirmo en que el futbol no ha estat just amb els londinencs en els darrers 4 ó 5 anys, des d'aquella “patinada” d'en Terry en el moment de llençar el penalty en la final enfront del Manchester United (en el que “la prima donna” d'en Cristiano Ronaldo també en va fallar un).

Els partits de soft-ràquet d'ahir m'han passat factura. Avui m'he posat a la cinta amb la intenció de trotar, més que córrer, una bona estona; però no he pogut fer més que 2 quilòmetres, com diumenge, i és que tenia adolorits els músculs del costat de la tíbia d'ambdues cames (o del peroné, que mai sé quin és quin); era la mateixa molèstia que la dels diumenges post-partit de futbol. He parat, he baixat de la cinta i el que sí he fet una molt bona estona és estirar i fer una sèrie d'abdominals.

Així doncs demà, dijous i divendres descans total i divendres “sortiré a estirar una mica les cames”. Vull fer, i fer bé, la Mitja de diumenge.

Chelsea-Inter, passa l'Inter (0-1), amb gol d'Eto'o que feia quatre mesos que no marcava... I el que continua sense perdre a Stanford Bridge és en Mourinho. Però pel que sembla, li han “birlat” dos clars penaltys al Chelsea (el que jo deia: la injustícia del món del futbol amb el Chelsea).

.