JA TENIM SENTÈNCIA . . . !

.

Avui he anat al club a fer una mica de “recuperació activa”, que diria en Pau. Com que ja eren gaire bé tres quarts de vuit, no he arribat a temps per començar la classe d’abdominals amb l’Albert (m’he perdut els primers cinc/set minuts) i després he fet 10 quilòmetres en bici, fent l’últim quilòmetre “a tope”. Però abans, en acabar els abdominals, li he comentat al Xavi Gallego -el fisio- el tema del meu dolor a les natges, i la seva sentència ha estat ràpida i contundent en explicar-li el què i on em feia mal:

- “Això és un problema del rotor dels malucs (la “cadera” pels mesetarios) per una mala posició del ós sacro” que incideix en un muscle bastant desconegut: el piramidal.

PIRAMIDAL, un músculo pequeño, localizado en la pelvis utilizado sobretodo en el gesto de correr (zancada, impactos, fuertes ritmos) y es el causante de los síntomas del SÍNDROME PIRAMIDAL O PIRIFORME. El piramidal es un músculo de la cadera muy utilizado por el corredor de fondo. Las causas que provocan dolor a nivel de este músculo del sacro son numerosas (conducir durante mucho rato, estar sentado con las piernas cruzadas, estar de pie apoyado sobre una pierna... : jo, de tot això, ho faig tot !).
Toma ya !.
No és tant un tema només muscular com jo creia, sinó també un tema d’ossos. En fer el moviment de la cama en córrer -o en caminar- el rotor dels malucs “tira”, se’n ressent per culpa del sacro e incideix en tres dels músculs de la zona. I m’ho ha dit ben convençut. La solució, fer exercicis laterals de rotació (que no massatges), extensions... Ara, al menys, ja sé de què he de morir: l’esquena és el meu tendó d’Aquiles i la seva part més baixa, el sacro, el seu botxí. I ho ha acabat de refermar quan li he dit que, a sobre, tinc una vertebra lumbar de més i que per acabar d’arreglar-ho, és bífida. Això, o es que vaig massa de cul !.

Comença el compte enrere de la Marató de Barcelona, de la “meva mitja” Marató de Barcelona:

SIS (6)

.