Ahir va tocar anar ... “de tradició”; anul·lada la sortida amb raquetes de neu d'aquest cap de setmana, me'n vaig anar al Mercat del Ram de Vic pel matí, rematant la sessió cruspint-me el molt recomanable “filet d'en Roca” al restaurant La Masia de l'Ametlla del Vallés (si passeu per allà, no us el perdeu...).
Després d'una reparadora siestecita, cap al club: 10 quilòmetres en bici, exercicis de braços i una llarga sessió d'estiraments (d'isquiotiobials, sobre tot). Així que els quilòmetres d'ahir -per aquest cop- no van ser “virtuals”, sinó reals.
Aquest matí, hem tornat a anar “de tradició”, però només ha estat per poder veure treballar, “in situ”, a l'Andrea; és reportera de cap de setmana a TV L'Hospitalet i avui li tocava cobrir la sortida d'un “paso de Procesión de Semana Santa” d'una de les moltes confraries que hi a la ciutat. Una curiositat que m'ha deixat “pasmao”: quan anava a sortir “el paso”, la banda ha tocat... el Himno Nacional, amb aires saeteros. M'he quedat estupefacte. La España cañí tornava a sortir a la llum...
Aquesta tarda, i sempre després de la insubstituïble “siesta findesemanera”, he decidit rescatar les meves corregudes per la Diagonal... però amb una variant aquest cop: avui me'n he emportat a la Marta: ella passejant i amb un llibre i jo, corrent. He fet, sense forçar i en menys de mitja hora, els 5,4 quilòmetres que van des de la Facultat d'Arquitectura fins a Francesc Macià i tornar. Era la primera vegada que corria des de diumenge passat a la Mitja Marató del Maresme.
Després d'una reparadora siestecita, cap al club: 10 quilòmetres en bici, exercicis de braços i una llarga sessió d'estiraments (d'isquiotiobials, sobre tot). Així que els quilòmetres d'ahir -per aquest cop- no van ser “virtuals”, sinó reals.
Aquest matí, hem tornat a anar “de tradició”, però només ha estat per poder veure treballar, “in situ”, a l'Andrea; és reportera de cap de setmana a TV L'Hospitalet i avui li tocava cobrir la sortida d'un “paso de Procesión de Semana Santa” d'una de les moltes confraries que hi a la ciutat. Una curiositat que m'ha deixat “pasmao”: quan anava a sortir “el paso”, la banda ha tocat... el Himno Nacional, amb aires saeteros. M'he quedat estupefacte. La España cañí tornava a sortir a la llum...
Aquesta tarda, i sempre després de la insubstituïble “siesta findesemanera”, he decidit rescatar les meves corregudes per la Diagonal... però amb una variant aquest cop: avui me'n he emportat a la Marta: ella passejant i amb un llibre i jo, corrent. He fet, sense forçar i en menys de mitja hora, els 5,4 quilòmetres que van des de la Facultat d'Arquitectura fins a Francesc Macià i tornar. Era la primera vegada que corria des de diumenge passat a la Mitja Marató del Maresme.
Operació “Camino del Bernabéu”:
els 10 quilòmetres en bici d'ahir + els 5,4 corrent d'avui + 3,964 “virtuals” = 19,364 ... així que ja “només” ens falten 532,644 quilòmetres per arribar-hi.
..
..
No hay comentarios:
Publicar un comentario