… no deixar que se t’adormin les cames. Si ahir, amb els quàdriceps fets pols i els sòleus grinyolant em vaig pujar a la bici per fer 10 quilòmetres (i a bon ritme) avui finalment m’he calçat les sabatilles, m’he pujat a la cinta... i m’he cruspit 8 quilòmetres, els primers 5 a velocitat 6:00 (ja retornem al "ritme marató) i els tres darrers a 5:42; la intenció era fer-ne 10, però he pensat que ja n’hi havia prou i que no calia forçar. I això que avui només anava al club per canviar el clauer de la taquilla per un “bajorelive” en fusta a dues cares que li vaig encarregar al pare (Txabi, per una banda, 674 per l’altra). I he acabat xop, completament xop, després de 47 minuts corrent i 680 calories cremades (en acabar m’he acabat fotent, sencereta, tota l’ampolla d’Aquarius de litre i mig). I ara mateix estic fos, completament fos (dels sòleus majorment, donant ja per descomptat que avui ells i els meus quàdriceps son de marbre de Carrara en estat pur, com els del famós Miguel Ángel). Però estic ja en aquella fase d’anar acumulant quilòmetres i més quilòmetres a les cames per tal d'afrontar amb certes garanties la Marató de Barcelona.
I parlant de la Marató de Barcelona, avui li començo el compte enrere; hi ha tradicions que -si et funcionen- no cal oblidar ni arraconar; i portar els comptes enrere abans de les maratons que ja he fet m’ha anat força bé, tant a la de Berlín com a la de Donosti; és el mateix que tenir clavat en el suro del despatx, des d'un mes abans, el seu recorregut: veure’l cada dia, memoritzar-lo, recorre’l amb la mirada un cop i un altra... Així doncs, comença el compte enrere per la meva tercera marató, la “meva” marató, la Marató de Barcelona, i que avui comença amb el...
... 26
(C.Q. 255 25-136-119)
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario