A “climatologia i temperatura ambient maratonians” (és a dir, a 10 graus i plovent), uns minuts abans de les vuit del matí he començat a córrer per la Diagonal. Ha estat més un “estirar les cames” que altra cosa ja que ni dijous, ni divendres ni dissabte havia fet rés de rés. He arrancat a córrer a la Plaça Francesc Macià i fins a Passeig de Sant Joan i tornar (4,250 en 20:12). El que està clar és que si -com havia previst- hagués sortit a córrer a dos quarts de nou no m’hagués mullat, perquè tot ha estat arribar al cotxe... i deixar de ploure.
(C.Q. 332 31-186-146)
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario