NO ME LA PUC TREURE DEL CAP…

No, no parlaré del programa de TV-3, no; el que no em puc treure del cap és la MARATÓ de BARCELONA del 6 de març, d’aquí a un mes i tres dies. I més que la Marató, el recorregut de la Marató. Aquest de l'esquerra és el planell que tinc clavat al suro de la paret del meu despatx; el veig cada dia, el memoritzo, “el corro mil·límetre a mil·límetre” sense moure’m de la cadira, vaig fent -dia rere dia- la distància a recórrer només amb el pensament...

Pels que sou de Barcelona i coneixeu la ciutat: a que cansa només de veure’l ?. Quan vaig ser a Berlín i vaig veure un planell com aquest de per on passaria la marató berlinesa, el que estava clar era que eren 42,197 quilòmetres, d’això no hi havia cap dubte; però mirant el planell, i al no conèixer la ciutat, “no me’n feia realment a la idea”: semblava poca cosa. Però Barcelona me la conec com el palmell de la ma. I miro el planell i em dic:

      - Del Camp del Barça al Hipercor de Meridiana, i d'allà fins a Diagonal Mar i tornar... donant un munt d’anades i vingudes de pel mig.!.
Barcelona de punta a punta, d’esquerra a dreta, per dalt i per baix... Del any passat ja conec el recorregut de mitja marató barcelonina, el de la seva segona part; el vaig fer sol, “enganxant-me” a la cursa a la cruïlla de l’avinguda Meridiana amb Felip II. Així que aquest segon tram de la cursa “ja l’he trepitjat”, ja l’he corregut, ja l’he suat... Ara “només” em falta fer el que jo denomino “recorregut per l’eixample”, pujant pel Passeig de Gràcia, vorejant la Sagrada Família... més entretingut, segur, que córrer pels carrers del Poble Nou, o per la banda de mar, ja cap al final, on no hi ha ni un ànima per donar-te alè, ni ànims, ni una darrera empenta moral que et porti fins a meta...

La Marató de Barcelona, la que espero sigui la meva primera Marató per sota de les quatre hores. Per descomptat que la Mitja Marató de Granollers d’aquest diumenge pot ser un bon termòmetre per a mi. I per cert, parlant “de la de Granollers”: ja sabeu que la intenció, el meu objectiu (recordeu: sempre s'ha de córrer, però sense obsesionar-se, tenint un objectiu) és fer-la en 1:47:00; doncs bé, avui he rebut un missatge de l’organització on em comunicaven que el meu número de dorsal era el.... 4646. Sembla tot un “missatge encobert, tot un desafiament”, com forçant-me a rebaixar 14 segons el meu objectiu, perquè l’acabi en 1:46:46 en lloc de 1:47:00. Bé, doncs el desafiament està llençat. Ho veurem !.

.