o
…. avui, vigília de festa, “cauran” les aventures hollywoodienses d’en Tintin: aquest vespre anirem a veure, en versió digital:
“El secret del Unicorn”
…. avui, vigília de festa, “cauran” les aventures hollywoodienses d’en Tintin: aquest vespre anirem a veure, en versió digital: “El secret del Unicorn”
que és en realitat -o això diuen els que ja l’han vist- una “melange Spielbergriana” de bocins de més d’un dels llibres del genial Hergé. Per la meva generació, i juntament amb “Cavall Fort”, les aventures d’en Tintin (traduïdes del francès pel insigne Joaquim Ventalló) van ser del poc que om podia llegir en català (penseu-hi: anys seixanta, amb “lo Paco” vivito y coleando en su pleno apogeo, quan el català sobrevisqué -en gran part- en continuar parlant-se a les cases, gaire bé de portes endins; i no és que vulgui "polititzar" aquesta entrada...).
Vi la peli en Bruselas este fin de semana (donde si no?). Está muy bien hecha, y sobre todo la primera parte mantiene vivo el ambiente original.
ResponderEliminarSin embargo, encuentro que había demasiada acción al final, no spielbergiana (que suena artístico) pero más bien americana (que suena más cutre...).