Doncs sí; fent repòs (no corrent) i, sobre tot, amb l’ajuda d’aquest nou amic meu (Voltarén Emulgel) les molèsties, punxades, dolor i incomoditat en els sòleus (l’esquerra sobre tot) sembla ser que han desaparegut. Els vells temps del “cocktail explosiu de Normulén-Myolastan” han passat a millor vida (el meu estómac m’ho agrairà). I dic que sembla que han desaparegut les molèsties perquè, en el dia a dia -sense córrer- no tinc cap tipus de molèstia: ni caminant, ni pujant escales, ni baixant-les... veurem què passa el diumenge si es que finalment surto a córrer per Collserola. I millor que sigui així, que s’hagi solucionat el problema, perquè el panorama més proper és bàsicament d’entrenament, ja que fins el 19 de febrer no hi ha la cursa de Badalona, que serà una cursa de “preparació final” de cara a la Mitja Marató de Barcelona del diumenge següent.Estem a menys de dues hores de començar el partit de tornada de la Copa del seu rei contra els merengones. Sé, perfectament, el que és mereixen: una “rebolcada històrica” d’aquelles que fan tan mal, de les que després costa aixecar el cap i que marquen un rumb a la deriva... (ja no dic “una maneta”, però perquè no ?). Però jo, com si fos un caçador -que no ho soc- li tinc molt de respecte a un “porc senglar ferit” (en aquest cas, més porc que senglar) com és ara mateix el Real Madrid: els hi hem fotut tantes perdigonades i tant seguides i en tant poc temps, que sortiran “rabiosos”. Déu vulgui que ningú no prengui mal avui, perquè aquest és un d’aquells partits en que pot passar absolutament de tot.
La meva aposta ? (realment, el meu desig): 3-1... tot i que seria preferible un 4-0 (per deixar les coses ben clares... i per acabar d’ensorrar-los, és clar).
Apa, a sopar una miqueta i a fer temps fins l’hora de marxar cap al Camp Nou.
Gran nit la que ens espera avui, n'estic segur!.
No hay comentarios:
Publicar un comentario