UNA TEMPTACIÓ MASSA GRAN

En les meves condicions de preparació física actual post-caiguda (només havia corregut 12,5 quilòmetres en el darrers 30 dies) era una temptació massa gran, acabada la primera de les dues voltes a fer al circuit, decidir si giraves a l’esquerra (i completar només el Quart de Marató) o si giraves a la dreta i enfilaves una segona volta, completant així la Mitja Marató. I és clar, he sucumbit a la temptació: he girat a l’esquerra i ho he deixat estar correguts 10,548 quilòmetres (abans de començar, com és pot veure a la foto, ja no ho volia ni veure...).

¿ Podria haver corregut aquesta segona volta i haver completat la Mitja Marató ? Possiblement sí, però “arrastrant-me” penosament com a mínim durant els darrers 3 ó 4 quilòmetres... i no hi he vist cap necessitat, sobre tot perquè -des del quilòmetre 3- els sòleus m’han estat tocant el que no sona; primer l’esquerra i, gelós que és ell, després també el dret. I ara mateix, els tinc tots dos força adolorits, engarrotats.

La cursa ha estat bé. Un bon dia per córrer; bona decisió la de passar fred durant els minuts previs a la sortida i durant els primers 400 metres i haver sortit amb la samarreta Tribanda de tirants. No ha fet gaire vent i el recorregut -excepte el llarg tram de pujada per l’antiga carretera general cap a Vilanova- força pla. Poca gent a les voreres, si exceptuem a dins del poble, al Sitges antic.

No tinc ni idea del temps que he fet: avui estrenava el meu flamant Garmin Forerunner 405 CX i no sé què collons he fet en arribar al avituallament dels 5 quilòmetres que m’ha sortit no sé què a la pantalla i no sé què he tocat després... total, que no he pogut anar controlant el temps. Anem bé !.

Pel que fa als companys, en Jordi ha dit al quilòmetre 14 que ja n’hi havia prou (però tot i així he quedat satisfet de cóm ha corregut); l’Albert anava tocat dels sòleus (tot i així ha “fregat” el 1:30:00) i en Xavi ha quedat per sota de 1:30:00. A Olga, que ha fet "el quart de marató", se li ha fet una mica “cuesta arriba” el tram cara amunt de la carretera i ha arribat una mica per sobre dels seus temps habituals. Però entrant a meta amb un somriure d’orella a orella, com sempre.

Ara el que toca és recuperar els sòleus aviat, que diumenge “toca San Antoni”; després vindrà una llarga temporada sense competir (fins a la Mitja Marató de Barcelona del 26 de febrer).

Apa, a berenar-sopar, que d’aquí a una estona ens espera el Real Betis Balompié al Camp Nou (no us cregueu que no em fa mandra, no...).

(C.Q.  33  4-10-23)