RETROBAMENT

Avui, al club, ha estat una “jornada de retrobament”. El retrobament de les meves cames i dels meus peus amb las meves estimades Brooks... i la cinta per córrer. Després de 20 llargs dies sense poder córrer ni un sol metre, avui -després de que el meu traumatòleg ja m'ha donat l'alta- he pogut tornar a córrer:

5 quilòmetres, “in crescendo”, durant 27:30 i cremant unes bones 436 calories, fent-ne 1 a 6:00, 1 a 5:42, 1 a 5:27, 1 a 5:12 i el darrer a 5:00 (perquè tampoc era qüestió de forçar la màquina el primer dia)

... però acabant “tocadet” després de tants dies sense córrer, sobre tot amb sobrecàrrega als quàdriceps. Perquè què voleu que us digui: a la meva edat, “parar” durant tants dies és un bon pal.

Recordo ara les bones sensacions viscudes durant la Mitja Marató de Tarragona; estava, em trobava, en un bon nivell de forma, havia començat la temporada molt bé, me les prometia molt felices... i va i em foten pel terra amb la moto. I ara, com el Barça a la Lliga, “em toca remuntar”. Per sort, tot i aquest “parón” forçat -i tenint pel mig, a sobre, tots els àpats nadalencs- he aconseguit no engreixar-me ni 100 grams !. Olé, Txabi !.

El pla d'aquesta setmana continua sent el mateix que vaig decidir ahir: córrer avui 5 quilòmetres, demà uns altres 10, dimecres 5 i dijous altra cop 5: o sigui, fer 25 quilòmetres de preparació post-trompada: primer per tractar de recuperar el més aviat possible la forma, i després, per arribar en les millors condicions possibles a la Mitja Marató de Sitges de diumenge (que, estic gaire bé segur, no completaré).

Continuarà...