Pues va a ser que no…

Doncs no, no he acabat la Mitja Marató de Barcelona per sota de 1:50 i, ni molt menys, per sota de 1:49; és més: de les 10 Mitges Maratons que he corregut fins ara -des de aquella primera del Maresme del març del 2009- la d’avui ha estat la meva 9ª pitjor marca, només “superada” per la de Sabadell de 2011. He acabat en un temps oficial de 1:55:38. (visionar Garmin). Té collons la cosa: l’any en que ja en faig 55 (d’aquí a 20 dies) puja el 55 “al casillero”; espero que no sigui un presagi del que m’espera d’aquí en endavant: l’any que ve, fer-ne 1:56, el següent, 1:57...  i així successivament.

Tot i així, bones sensacions les d’avui (tot i la calor que ha fotut des del primer quilòmetre); els quatre primers quilòmetres fregant la mitja del 4:55 i, fins el 10, cap per sobre de 5:30; del 10 al 14 fregant tots -per dalt i per baix- el 5:30. En arribar al avituallament del quilòmetre 15 he decidit parar per beure “a consciència” (he perdut un minut exacte, però la meva hidratació corporal m'ho ha agraït). Al quilòmetre 16 m’ha avançat "la llebre del 1:50" i, poc a poc, la he vist anar allunyant-se (però jo, “a lo mío”, intentant mantenir el meu ritme, sense baixar la guàrdia). Els 18,19 i 20 han anat fregant el 5:50 i m’he deixat anar -cansat com estava- del quilòmetre 20 al 21, per tal de poder fer una entrada “digne”, sense arrossegar-me fins a meta.

I com li ha anat a la resta dels Tribanda ?; doncs, força bé:

En Riera, "a lo suyo", 1:21:44; en David Gallego, "que no entrena", 1:23:58; el César “ha volat”, 1:35:13; el seu germà Toni, 1:38:33; l’Alberto, tot "txino-txano" ell, ha fet 1:42:38; el “debutant” Gerard, uns magnífics 1:46:57; en Tomás, 1:48:24; i la Belén, que també debutava, 2:22:05. I en Pau ?: missing in action ! (molèsties estomacals no li han permès córrer avui; el mateix que en Per, que ha tingut que "abandonar a la Belén" pels mateixos problemes a mitja cursa).

Dues coses:

Primera: aquesta era la meva primera Mitja Marató “oficial” de la meva ciutat que corria; visc a Esplugues des del 2001 (concretament des del 11 de setembre del 2001.. us sona la data ?) però Barcelona és la meva ciutat. I he quedat content de cóm han anat les coses, atesa la calor que fotia.

Segona: NO correré La Marató de Barcelona d’aquí a un mes (el 25 de març): ni estic físicament preparat, ni tinc temps material per estar-ho, per fer-la “sin morir en el intento”; i aquest cop no li perdré el respecte a una Marató, com sí que vaig fer l’any passat (... y así me fue!). I és que 42,193 quilòmetres son mooooolt llargs. Així que, com ja vaig fer el 2010, me’n aniré fins a Felip II/Meridiana i m’incorporaré a la Marató en aquell punt (al cap d’una hora i mitja d’haver donat a Pl. Espanya el tret de sortida), per poder completar una altra Mitja Marató de Barcelona “de les meves”.

El conèixer, i reconèixer, les pròpies limitacions no té preu... i jo me les conec.

(C.Q.  200,7  21-105-95,7)