Avui tocava fisio; les cames sobrecarregades demanaven “ajuda”; i m’ha recomanat fer-me un massatge de cames, però light, no agressiu, per “estovar” musculatura, per “deixar-la anar” (desentumecer, que diuen els castizos).
I m’he posat en mans (i mai millor dit) de la Lourdes al club, fent -però- un pacte ella i jo abans de començar: ella no em feia saltar la llagrimeta de dolor amb un massatge agressiu, i jo no li pessigava el cul; tranquils: per sort per a les meves cames, no ha rebut cap pessigada, no ha calgut.
A la sala de fitness aquesta tarda “se mascaba Mitja”: propòsits de temps a fer, “canguelis” a la cara del debutant en la distància, posada d’acord en l’hora de trobar-nos al davant de l’Estació del Nord (finalment, a les 08,00... la Mitja arranca a les 08,45). Això és el bo dels grans esdeveniments, i aquesta Mitja ho es: els vius des de molt abans d’arrancar a córrer. Ells no sé, però per a mi és una manera de mentalitzar-me el fet d’anar-ne parlant des de molts dies abans; em vaig estrenar amb aquesta tàctica amb el “compte enrere” de la Marató de Berlín de 2010: aquell sí que era, per a mi, un gran, molt gran, esdeveniment, i m’ho tenia que estar repetint dia í, dia també... I em va funcionar !.
Demà dijous descansaré del tot; divendres aniré al club a fer una mica de bici (per “moure” una mica les cames ) i dissabte tampoc no faré rés. Em conec i necessito descansar, no abusar del meu cos, els dies abans (continuo dubtant de que fos bona idea el haver sortit a córrer ahir...).
Mitja... ja falta menys !!!
Jo aquesta setmana estic corrent al matí. Ho faig a l'hora que correré la mitja, (de 8:30 a 9) per anar-me'n fent una idea.
ResponderEliminarBeure molt líquid, dormir molt i moure les cames suaument cada dia menys el dissabte. (Sortidetes de només 4km)