Resurrecció…

Aquest bonsai me’l van regalar el dia de Sant Esteve: era replet de petites fulles verdes, era molt frondós, preciós... però no va arribar al 15 de gener !. En un no rés és va quedar sense fulles, és va ressecar del tot. El verd va desaparèixer.  Semblava el meu cap: plé de clapes...

- “El llencem, és mort...”, va dir algú per casa.

Però m’hi vaig negar; vaig dir:

-“Deixeu-me’l a mi, que ningú el toqui ni faci rés...”.

I aquí el teniu. S’ha refet; encara manté fulles reseques i, sí, les noves fulles li creixen descontroladament, salvatges (el pobre estava mort i ara no se’n sap fer a l’idea, ha de ser tot un shock...), però l’he recuperat !. D’aquí a uns dies el portaré a un “bonsaiaire” perquè me’l “trasquili”, me’l iguali “i me’l deixi ben maco”. I prometo que el cuidaré, perquè no se’m torni a morir (no crec que superés una nova “resurrecció”). Us aniré informant de cóm va evolucionant la criatureta...

Diumenge, la cursa “Badalona Running”; ja tinc dorsal, el 505, que aniré a recollir demà; espero que no sigui el presagi del ritme que portaré en cursa (5:05), ni del temps que faré (50:5), tot i que no seria gens estrany amb el poc que he pogut entrenar i córrer aquesta setmana, amb la conya del viatge llevantí (fins i tot, inclús firmaria aquest temps i ritme).

I avui,  ja només 9 dies per la Mitja Marató de Barcelona. Ja em puc preparar la propera setmana...