Un matí excel·lent per córrer.

A punt ja de fer-ne 55, un 12 de febrer, en diumenge i llevar-me d’hora per sortir a córrer -tot sol- té molt de mèrit, què voleu que us digui... però ja m’havia preparat la roba la nit abans i, quan m’he despertat, feia un dia espatarrant per córrer. Tot i que el termòmetre no superava els 3 ó 4 graus, lluïa un sol esplèndid i el cel estava blau, net i clar, sense ni un minúscul núvol. Així que m’he llevat, m’he vestit, he esmorzat lleugerament i, al cap d’una estona... cap el carrer.
Us he de dir que sembla que jo visqui en un “forat negre” (parlant de localització GPS); i és per això que un dia d’aquests d’hivern moriré gelat a l’acera, tot esperant que el puto Garmin localitzi els satèl·lits del GPS per tal de poder començar a córrer. Avui, per no quedar-me allà quiet gelat esperant, ho he començat a fer abans de que estigués operatiu el GPS del Garmin (per això, a la ruta que he fet avui, el punt de sortida és des de baix de la rotonda de casa i l’arribada és a dalt de tot de casa). En principi volia anar fins a Parc Cervantes-Carretera d’Esplugues-Creu Pedralbes-Plaça Sarriá... i tornar pel mateix lloc; però sobre la marxa ho he canviat per un trajecte molt més exigent per a mi, anant fins a Parc Cervantes, creuant-lo fins a Diagonal i cap a la Facultat de Dret, girant cara amunt, amunt, amunt per Avinguda Pedralbes, girant per Carretera d’Esplugues...i fins dalt de tot de casa. Un ritme no gens dolent de 5:11 de mitja, en 32:04 i cremant (curiós el terme “cremar” amb la temperatura ambient que hi havia) 533 calories. El que no he fet bé ha estat el tema “pulsòmetre”: me l’he posat al pit per primer cop des de que tinc el nou Garmin... però aquest no l’ha “detectat” (potser he fet alguna cosa malament, o no he activat quelcom que hauria d’haver activat o configurat; tractaré d’esbrinar-ho demà al club amb l’Albert).

No ha estat una distància de gaire quilometratge (6,180), però sí gens planera, perquè el que buscava avui era resistència més que distància. I bé, m’he trobat bé. I no, no he comés l’error de tapar-me fins a les celles tot i la “rasca” que fotia (però tampoc he corregut amb samarreta de tirants):

- els “pirates” nous, la finíssima camiseta tèrmica noruega (la de la marató de Donosti) i el paravents sense mànigues (i les Saucony “berlineses”, que son les que tinc ara a casa); c’est tout !.

Un matí excel·lent per córrer amb sol... i sol.

Del Barça ni en parlem avui, val ?.

(C.Q.  129  15-70-59)